Radio Qman Txun, crònica d'un poble maia explica la història entre entreteniment i reflexió i admet diferents nivells de profunditat segon els interessos de cada espectador: es pot veure tant sols com entreteniment o bé pot servir també per plantejar qüestions al voltant d'aspectes socials, culturals i econòmics fonamentals en el nostre temps: el conflicte entre l'afirmació de la cultura tradicional i la globalització que arriba a tots els racons del planeta, l'injusticia social que ve de lluny i la seva connexió amb la emigració actual, els joves i la nova dona indígena, el procés de pau i la naixent democràcia a Guatemala como esperança de canvi. Pretenem fer preguntes per que cada espectador proposi les seves pròpies respostes.

Mostra de cinema Kurd de la Comuna de Cinema de Rojava Kurdistan (nord de Síria)

Una recerca feta per vídeos, textos i trobades. Per a acostar-nos a les seves veus i entendre millor la seva lluita.

Hem creat una web dedicada a aquest projecte, pots veure-la en aquest link .

La Comuna de Cinema de Rojava , Komîna fîlm a Rojava és un col·lectiu de cineastes fundat l'any 2015, amb seu a la regió autònoma de Rojava a la Federació del Nord i Est de Síria. La comuna està treballant activament en la regió per reconstruir i reorganitzar les infraestructures de cinema i de l'educació cinematogràfica.

A una hora al nord de Dublín, a tocar del mar, hi ha una estranya col·lecció d'edificis grisos de ciment amb portes de vistosos colors i atraccions oxidades. És Mosey, el Coney Island d'Irlanda. Hi va haver un temps en què aquesta antiga ciutat de vacances va ser un món pensat per a l'entreteniment, amb sales de jocs, atraccions i xalets d'estiueig. Era un lloc on les famílies irlandeses acudien per desconnectar de la feina i relaxar-se, ballar i passar-s'ho bé.

De la sèrie Fes. Ciutat Interior. Silencis i oliveres al vent, contemplacions, laberints i somnis. Abdelfettah Seffar, un artesà que durant molts anys visqué a Londres i va decidir tornar, ens parla de la seva visió de Fes, una ciutat velada, i reflexiona sobre occident i els seus conflictes.  

"Siesta" forma un contrapunt de "Un dia Bravo". Treballa sobre el mateix objecte però amb una mirada inerta. Dos moviments d'una mateixa composició, el tema principal de la qual -la melodia- és el pas del temps, la decrepitud i la mort. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

Soraida es una dona palestina que viu a Ramallah, als territoris ocupats. Al vídeo veiem la seva lluita diària per conservar la seva humanitat enmig de l'opressió al seu barri on totes les dones duen el vel, els homes no acostumen a recitar buides consignes polítiques , i els joves no tenen bombes lligades al seu cos. La vida continua malgrat els tocs de queda, i els punts d control que els empresona en una gàbia sense reixes. A través de les seves activitats diàries descobrim el pitjor aspecte de viure en un estat de setge: la pèrdua de control sobre la pròpia vida. Soraida ens fa partíceps de les seves reflexions sobre la vida a Palestina i el seu refús a l'odi i la violència.

Mohamed Ramzam es un pakistanès que es guanya la vida repartint bombones de butano en al barri del Raval des que va arribar a Barcelona. Malgrat no disposar d'un sou i viure solament de les propines ha aconseguit portar els seus 3 fills i la seva dona des del Paquistà, i viuen en un magatzem habilitat com a vivenda en el cor del Raval, on segueixen aferrats a la tradició musulmana del seu país.

La novel·lista i realitzadora Liana Badr recorre diversos pobles de Cisjordània per conèixer la seva vida quotidiana alterada pels checkpoints: nens que s'aixequen a les cinc de la matinada per creuar la tanca i arribar a classe; agricultors que no poden trepitjar les seves terres.