Soraida es una dona palestina que viu a Ramallah, als territoris ocupats. Al vídeo veiem la seva lluita diària per conservar la seva humanitat enmig de l'opressió al seu barri on totes les dones duen el vel, els homes no acostumen a recitar buides consignes polítiques , i els joves no tenen bombes lligades al seu cos. La vida continua malgrat els tocs de queda, i els punts d control que els empresona en una gàbia sense reixes. A través de les seves activitats diàries descobrim el pitjor aspecte de viure en un estat de setge: la pèrdua de control sobre la pròpia vida. Soraida ens fa partíceps de les seves reflexions sobre la vida a Palestina i el seu refús a l'odi i la violència.

"Siesta" forma un contrapunt de "Un dia Bravo". Treballa sobre el mateix objecte però amb una mirada inerta. Dos moviments d'una mateixa composició, el tema principal de la qual -la melodia- és el pas del temps, la decrepitud i la mort. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

De la sèrie Fes. Ciutat Interior. Silencis i oliveres al vent, contemplacions, laberints i somnis. Abdelfettah Seffar, un artesà que durant molts anys visqué a Londres i va decidir tornar, ens parla de la seva visió de Fes, una ciutat velada, i reflexiona sobre occident i els seus conflictes.  

A una hora al nord de Dublín, a tocar del mar, hi ha una estranya col·lecció d'edificis grisos de ciment amb portes de vistosos colors i atraccions oxidades. És Mosey, el Coney Island d'Irlanda. Hi va haver un temps en què aquesta antiga ciutat de vacances va ser un món pensat per a l'entreteniment, amb sales de jocs, atraccions i xalets d'estiueig. Era un lloc on les famílies irlandeses acudien per desconnectar de la feina i relaxar-se, ballar i passar-s'ho bé.

Mostra de cinema Kurd de la Comuna de Cinema de Rojava Kurdistan (nord de Síria)

Una recerca feta per vídeos, textos i trobades. Per a acostar-nos a les seves veus i entendre millor la seva lluita.

Hem creat una web dedicada a aquest projecte, pots veure-la en aquest link .

La Comuna de Cinema de Rojava , Komîna fîlm a Rojava és un col·lectiu de cineastes fundat l'any 2015, amb seu a la regió autònoma de Rojava a la Federació del Nord i Est de Síria. La comuna està treballant activament en la regió per reconstruir i reorganitzar les infraestructures de cinema i de l'educació cinematogràfica.

Radio Qman Txun, crònica d'un poble maia explica la història entre entreteniment i reflexió i admet diferents nivells de profunditat segon els interessos de cada espectador: es pot veure tant sols com entreteniment o bé pot servir també per plantejar qüestions al voltant d'aspectes socials, culturals i econòmics fonamentals en el nostre temps: el conflicte entre l'afirmació de la cultura tradicional i la globalització que arriba a tots els racons del planeta, l'injusticia social que ve de lluny i la seva connexió amb la emigració actual, els joves i la nova dona indígena, el procés de pau i la naixent democràcia a Guatemala como esperança de canvi. Pretenem fer preguntes per que cada espectador proposi les seves pròpies respostes.

Capvespre de Nadal, un home sol troba algú amb qui parlar. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

Un projecte col·lectiu que reuneix diversos cineastes palestins per reflectir l'ambient de l'estiu de 2006, quan Israel llançà atacs militars contra Gaza i el Líban. Cada realitzador narra la seva història en un sol plànol seqüència amb una duració màxima de tres minuts. Malgrat els palestins viuen dispersos per tot el planeta i la majoria no poden tornar a la seva terra natal, aquest projecte del Palestinian Film Collective sols inclou les contribucions de cineastes que viuen a Palestina.

Recorregut per la vida dels Pakistanesos de Barcelona. Ens parlen sobre la seva feina, el seu viatge fins arribar a Barcelona la seva família, entre d'altres. Visitem alguns dels llocs on solen estar: la Rambla del Raval, els locutoris, la platja de la Barceloneta i les tres Xemeneies.

Quaranta joves i adolescents entre 14 i 21 anys viuen a una presó a la illa de Nisida, a Nàpols. Les mascares que dissenyen per amagar les seves identitats durant el rodatge contribueixen a crear uns llaços cada cop més estrets amb tres dels presos. Enfrontats a la vida de la presó, Enzo, Rosario i Samir ens conviden a compartir la seva rutina quotidiana a l'escola i al treball, avorriment i captiveri. També ens conten les seves històries i comparteixen els moments d'esperança i decepció. Si, tal com diu la Constitució, l'objectiu del seu càstig és la re-educació, aquest documental posa en dubte la compatibilitat entre aprendre i l'empresonament.