Le Cercle des Noyés és el nom donat als presoners polítics negres de Mauritània, empresonats des de 1987 a l'antic Fort Colonial de la ciutat de Oualata. El documental ens descobreix el delicat procés de treball mental dut a terme per un dels antics presoners, que recorda la seva història i la dels seus companys. Com un eco, els llocs del seu confinament se succeeixen un rere l'altre en la seva nuesa, despullats de qualsevol rastre d'aquell passat.

Les quatre històries d'aquesta pel·lícula ens porten de Bèlgica a les ribes del riu Senegal, de les Ardenes franceses a les muntanyes del Sàhara Occidental. El que tenen en comú és que ens porten a conèixer als dorments. Homes i dones que es mouen entre dos mons, el dels absents i el dels vius, entre dos estats, el de la vigília i el del somni. En cadascuna d'aquestes històries hi ha un misteri lliure de tota creença, de tota filosofia, de tot intent d'explicació. Un misteri capaç de reencantar la realitat.

"Vaig viatjar per tota Mauritània per retrobar un arbre que veig des de la meva finestra a Bèlgica. No pas un arbre mític, sinó un arbre com podria haver-n'hi pertot arreu. En el meu viatge vaig trobar-me homes i dones que em van mostrar la seva percepció sobre aquesta recerca, lliurant-me així per camins desviats, una part de la seva visó del món i de l'existència. Per alguns el meu arbre era un senyal del genis, de l'invisible, o un crida de la Llum. Per d'altres era un símbol d'una història, d'una cultura o de la fi d'una època. Per d'altres, encara, era un arbre que un no veu si no és que està perdut".