Entre març i abril de 2020 gairebé tota la humanitat ha quedat confinada a les seves cases per la pandèmia del coronavirus Covid-19. Aquest tancament de final incert els ha revelat a molts l'incalculable valor d'una simple finestra. Però, tothom en te una?  

Basada en el llibre del mateix títol publicat per Atalanta Edicions. La pel·lícula, rodada en cura blanca i negre, tracta d'un viatge a la remota illa de Socotra en l'oceà Índic coneguda en l'Antiguitat per ser l'estatge, segons la llegenda, de l'ocell Roc i l'ocell Fènix. Socotra no posseeix cap abric natural i els monsons, que en altres regions de l'Índic van propiciar la navegació i l'intercanvi, en les costes de Socotra van resultar un gran perill. L'aïllament ha preservat una flora que sembla d'una altra era. A l'illa creixen els arbres de l'encens i de la mirra. Abunda l'arbre de la sang del drac, en forma de bolet gegant, de saba vermella que van utilitzar tant els gladiadors del Coliseu per a empastifar els seus cossos, com els lutiers de Cremona per a donar la pinzellada decisiva a les seves Stradivarius. La pel·lícula segueix el recorregut per l'interior de l'illa d'un grup de camellers que es dirigeixen a les muntanyes abans de l'estació de les pluges. A la nit, al voltant del foc, es conten històries de genis i serps monstruoses. En un remot poblat, els camellers rebran la visita d'Ahmed Afrar fill pòstum de l'últim sultà de Socotra qui els parlarà de la tràgica destinació del seu pare. La pel·lícula tracta d'un món que desapareix. És la primera pel·lícula parlada enterament en socotri, una llengua sud-aràbiga emparentada amb l'antic idioma del Regne de Saba.

Els mercats de Fes, accessibles des de les vies principals de la medina, es troben normalment molt a prop de les entrades de la ciutat i reflecteixen la vitalitat d'un microsistema econòmic vinculat a les necessitats bàsiques de la medina i de l'entorn rural immediat.

Fes és una de les ciutats del nord d'Àfrica que va disposar d'un nombre més gran de madrasses, i d'una més gran bellesa arquitectònica. Les madrasses, antigues escoles alcoràniques, a hores d'ara visitables com a monuments públics, havien acomplit una de les funcions que van donar una gran esplendor a la ciutat de Fes: l'estudi de la tradició islàmica i del conjunt de lleis i disposicions que regulaven la vida social. Eren, a més, residència dels estudiants. Madrasses: Bu Inaniyya (1350), al-Attarin (1323), Seffarin (1280), al-Sahri (1321).

Un viatge iniciàtic a través de diferents paisatges interiors que tenen el seu reflex en els erms urbans, en l'evocació de la mort i la solitud, però també en la contemplació i la celebració de la vida.

Fes és la ciutat del Marroc que manté més viva la tradició artesanal. L'activitat de l'artesà, lluny de ser un mer ofici, reflecteix tota una concepció del món i una manera de viure el temps i atorgar-li sentit. Una saviesa popular que es transmet de pares a fills, de maalem, mestre, a aprenent.

Guia anònim. Fes el Bali, l'antiga medina de Fes, fundada l'any 809 per Idris II, és encara una ciutat completament voltada de muralles. Les portes (Bab Bu Jeloud, Bab Fteuh, Bab Rsif, Bab Guissa...) hi mantenen, doncs, tot el seu valor social i simbòlic, associades a les diferents activitats de la ciutat i dels seus habitants.

Viatge iniciàtic a la medina de Fes, una immersió a la seva ciutat antiga, en el seu teixit antropològic i cultural, en el qual cada pas ens descobreix una nova dimensió i afegeix sentits nous al que ja hem vist. Un acostament a una altra cultura, pròxima i distant. Un mirall en el qual reflexionar també sobre el nostre propi món. Fes Ciutat Interior. És una instal·lació en 10 sales consecutives amb projeccions de vídeo en loop, cadascuna de les quals representa un nivell d'aproximació a aquesta ciutat. I una sala fosca amb l'audició d'un Dhikr. Més quatre monitors d'arxiu amb entrevistes. Els visitants decideixen el seu temps i seleccionen segons els seus interessos, cadascun d'ells veu doncs una exposició diferent.