Una espècie de semiautografia del propi director, on narra les vicissituds passades durant la seva estada en una clínica de desintoxicació francesa per a tractar la seva addicció a l'alcohol i les drogues. Experimental i psicodèlica, no s'oblida del rerefons metafísic-espiritual que tant absorbeix els intel·lectuals del peiot. Amb aparicions d'Allen Ginsberg, William S. Burroughs, Jean Louis Barrault, Ornette Coleman...
Conrad RooksViaje Interior
48 Descripció arxivística resultats per al Viaje Interior
Un helicòpter militar circula pel cel com una vespa maligna. A la superfície, el caos després de l'atac. Una seqüència de plànols que se succeeixen a ritme accelerat –persones sagnant, cotxes en flames i soldats astorats–. Imprimeix sobre la imatge: From Beirut with Love, tan amarg i cínic que sols crea una sorprenent connotació: Beirut és París, o Madrid, o qualsevol altra metròpoli. El guió ja existeix: joves sense perspectives, bombardejos, drogues, armes, soldats. Ha arribat la postdata.
Waël NoureddineLliure visitació de Beirut. Aquesta cinta de dansa arremolinada és una odissea visual de Beirut a Berlín, la història d'una dona ambientada en l'opressiva fragmentació civil de dues ciutats dividides en les quals s'entremesclen imatges de destrucció i reconstrucció. Un curtmetratge poètic d'avantguarda, que traça un mapa de les arrels dels paisatges interiors i exteriors. Biba Non Biba és un poderós al·legat visual i sonor a favor d'un canvi inclusiu i no excloent. ARGOS Centre for Art and Media / Biba non Biba
Hänzel & GretzelRodat al llarg de sis anys en hotels de sis països diferents, Hotel Diaries és una sèrie d'enregistraments de vídeo que relaten experiències personals de l'autor relacionades amb els conflictes actuals a l' Orient Mitjà. En aquests treballs, que juguen amb les nocions de la casualitat i la coincidència, l'habitació d'hotel serveix com plató "trobat", en el qual l'arquitectura, el mobiliari i la decoració són els mitjans emprats pel realitzador per a relacionar les seves petites aventures amb importants successos del món. La sèrie inclou Frozen War (Irlanda, 2001), Museum Piece (Alemanya, 2004), Throwing Stones (Suïssa, 2004), B & B (Anglaterra, 2005), Pyramids/Skunk (Holanda, 2006/7), Dirty Pictures (Palestina. 2007) i Six Years Later (Irlanda, 2007).
John SmithAl Barzaj és un poema sobre el món intermedi, entre el visible i l'invisible, el somni i la vigília.
Toni Serra Abu AliUn altre lliurament del diari visual de l'autora. Un relat gens retòric de la seva quotidianitat marcada pels seus complexos problemes. Disponible online fins al 20 de desembre de 2020. Cortesia de Harvard Film Archive
Anne Charlotte Robertson"un pot veure el vol de l'ocell, mirar-ho per observar-ho o sentir que vola amb ell. Això és contemplar, convertir-se en l'altre". Hafiz. La contemplació a pesar (o gràcies a) la seva aparent tranquil·litat és el trance que més radicalment dissol, allibera al subjecte. En la contemplació l'altre va calant en nosaltres com una suau pluja... de sobte sense adonar-nos comencem a veure ... el món no està fora i res és inert ... les imatges apareixen i desapareixen sobre el silenci del que no té nom, ni forma ... com en un parpelleig que no és el dels nostres ulls ... potser llavors el mestre interior es mostri en la seva intimitat ... se'l reconeix perquè tot el sec reverdeix..a partir d'aquí sabrem que el cel pot ser també de pedra i els peus caminar pels núvols i ...Però sobretot no l'anomenis ... Doncs desapareixerà.
Vídeos sobre el món àrab
TransArab itinerant 2003-2005
2003 / 2005 / 2006 / 2009 - TransArab
Vídeos sobre el món àrab
La voluntat d’aquest cicle, no és la de proposar una visió panoràmica de la videocreació als països àrabs i islàmics, ni la de reclamar la voluntat de cap representació.
Els treballs que presentem, així com el propi cicle en conjunt, responen a una noció de “talls de realitat”, en el sentit de visions subjectives, que se saben parcials i que no exclouen la contradicció, ni el conflicte; visions que reconeixen una forta tensió en la seva superfície i reclamen aquestes arestes de confusió o violència com a motius urgents de reflexió i coneixement.
Imatges i relats, realitats per si soles, realitats en rizoma: que s’entrellacen sense un centre, ni un significat tancat. I que per aquesta raó fan aflorar no un dualisme cultural en oposició, sinó una xarxa de connexions subterrànies.