Lo más probable es que tarde o temprano nos encontremos en un paraje en apariencia seco y árido. Inesperadamente nuestros pasos nos han dejado allí, todos los caminos son posibles, pero ninguno parece llevar a ninguna parte. En nuestra soledad encontramos la única compañía de la contemplación, la mirada aquietada nos muestra un mundo aquietado , un mundo que lentamente empieza mostrarse al margen de los parámetros del deseo o la funcionalidad, un mundo sin afuera ni adentro. Comprendemos mejor ahora, que aquello que vemos no es extraño a nosotros y el viaje cobra así un sentido diverso e interpretativo. Un pequeño grupo de hombres aparece en la lejanía, nos acercamos y les seguimos. Uno de ellos es un zahorí, busca agua con una rama de olivo, el paso es rápido, súbitamente como si recibiera un golpe se tambalea, y quizás cae, caemos… En el páramo un arbusto seco ha abierto unas pequeñas flores, nuestros pasos toman ahora un camino de polvo,de piedras, de zarzas y acacias, cruzando puertas y murmullos, rumores o risas de niños … Tumbados en la tierra, como tierra, para que un pozo se abra en nuestro pecho y la conciencia descienda cerca del corazón, allí veremos sin palabras, con los sonidos de la respiración latido, un recuerdo del lugar de donde venimos, del lugar que somos, de donde brotan las apariencias, como esas nubes que forman figuras caprichosas que apenas perduran… Una búsqueda de lo que hay de vida en nosotros. La presencia de lo que nos hace vivir.

Aquest documental narra la vida d'una anciana, Aïcha Messaoud, originària de Mauritània, que va passar tota la seva vida a la llar d'una il·lustre família nòmada, la del Xeic Ma-el-Aïnïne. Actualment viu a Tata, un petit poble marroquí, al nord del Sahara Occidental. La realitzadora surt a la recerca de les empremtes de la memòria de la seva heroïna. D'etapa en etapa, a través de milers de quilòmetres al desert, va trobant els descendents del Xeic. Els seus records es barregen amb els d'Aïcha.

Un document sobre el Kumbh Mela, a la Índia. Més de 10 milions de persones, peregrins, saddhus, babbas,... es troben durant un mes, en aquesta mena de vòrtex psíquic, per a celebrar la lluita dels àngels i els dimonis. Editat a partir de més de 60 hores de metratge, enregistrades al 1986 i editades al 1998 a Mistyc Fire Video.

“Cada vegada que viatjo a Istanbul, la ciutat es manté enigmàtica i sense secrets, lluny de les visibilitats dominants.” (M.J. Mondzain) “En ella tot es barreja i tot és present, no en forma de capes estructurades, ben conservades, protegides i organitzades, sinó en acumulacions que es desgasten i s’esborren, en el buit i el caos. Un jardí salvatge, aquí, el cicle de la vida i la mort, res no es destrueix, tot és viu, s’esgota, continua. El rellotge: el Bòsfor. Aquesta ciutat és camí, és el temps que discorre. Aquí, més que en qualsevol altra part, sóc capaç d’albirar l’infinit, el constant. Els temps es barregen, el flux va i ve; puc percebre altres temps al límit del visible.”

Immersió al laberint de Daídalos

L'exposició Daídalos / Δαίδαλος es presenta al Port de Tarragona en el marc del Festival Internacional de Fotografia SCAN de Tarragona. Lamostra, comissariada per Xavier de Luca i Houari Bouchenak, presentales obres de Camilla de Maffei, Dani Pujalte, Denis Dailleux, Pauline Alioua, Myriam Boulos, Shareef Sarhan, Toni Serra *) Abu Ali i Matteo Guidi & Giuliana Racco.

Es tracta d'una co-producció de SCAN, Port de Tarragona i Jiser Reflexions Mediterrànies. Amb la col·laboració de la Càtedra UNESCO del Diàleg Intercultural a la Mediterrània de la Universitat Rovira i Virgili, Negra Mosca i els Arxius OVNI.

Dissabte 23 de Novembre de 13:30 h a 18:00 h

Refugi 1. Port de Tarragona

Moll de la Costa 5-7. Tarragona

Com a tancament de l’exposició Daídalos , s'obre un espai per accedir a les diferents propostes fotogràfiques, aportant les veus, experiències i visions dels col·lectius Negra Mosca i els Arxius OVNI.

13.30 h Càtering organitzat amb Mescladís

15.00 h Visita dialogada amb Negra Mosca i els comissaris Xavier de Luca i Houari Bouchenak.

16.30 h Sessió de projeccions dels Arxius OVNI, en record de Toni Serra *) Abu Ali.

Bagong Silang , Zena Merton, 2012. Philippines, 11min. VOSE.

Un curt que reflecteix la vida quotidiana d'una comunitat que viu en el cementiri de Manila. La pobresa rural combinada amb una capital terriblement superpoblada expliquen per què milers de famílies s'han vist forçades a ocupar els cementiris de la ciutat. Aquesta pel·lícula mostra els seus problemes, activitats, sentit de comunitat, i esperances per al futur.

Napoli Centrale , Bouchra Khalili 2002. Marroc, Itàlia, França, 8 min, VOSE.

La nit. Travessar en cotxe una ciutat mediterrània. La seva llar invisible i fugissera, absorbida per la visió del paisatge urbà. Al mateix temps, una veu masculina ens relata un passeig nocturn i solitari, sense objecte clar, fet per deixar passar el temps abans de la partença final. La partida d'un home en trànsit o un futur exiliat.

Le Bled (Buildings in a Field) , Jem Cohen, Lucy Sante, EE.UU, Marroc, 13min. VO.

"De camí de l'aeroport al centre de la ciutat, ens va sorprendre el paisatge que es veia des de les finestretes del cotxe: un enorme projecte de construcció en marxa en totes direccions. Encara que en si mateix no era inusual, ens quedem muts per l'escala èpica i el pla aparentment incomprensible del desenvolupament i ens sentim atrets a tornar junts a aquesta zona desconcertant".

Pier Paolo Pasolini, Sabaudia e la "civilta' dei consumi , Anònim a la xarxa, 1974. Itàlia, 5 mim. VOSE

“El feixisme era un grup de criminals en el poder, però no van aconseguir transformar profundament la realitat d'Itàlia. Avui en dia, amb el règim democràtic, succeeix el contrari: aquella aculturització, aquella homologació, que el feixisme no va aconseguir completament, l'aconsegueix el poder d'avui, el poder de la societat de consum, destruint les altres realitats particulars, reduint la diversitat de l'ésser humà”.

The City of Saba , DJ Kadagian, Four Seasons Productions, 2007, EE.UU, 9 min, VOSE.

“Hi ha una superabundància de riquesa a la ciutat de Saba. Tothom te més del que necessita. Fins i tots els encarregats del foc dels banys públics duen cinturons d'or. Grans rams de raïm pengen de tots el carrers i freguen les cares dels ciutadans.”

                                                                                                                                                        Fragment Le Bled ( Buildings in a Field)   

El Canto de la Abubilla , Toni Serra *) Abu Ali, 2015, Marroc, 28 min, VOSE.

“Viatger que viatges sense més equipatge que la imaginació” .

Last Night Dikr , Toni Serra *) Abu Ali, 2005, Marroc, 7 min, VO.

La recerca de l'aigua, el descens al pou del cor. Sobre un poema de Najmudin Kubra, S. XII Pèrsia.

Una marca de naixement típica dels mongols inspira la cineasta Theresia Grösslinger a emprendre un viatge cinematogràfic creuant Mongòlia. Per contra, la seva idea de ser més propera al país i la seva gent per la seva marca de naixement es malmet des del principi. Mentre comparteix la vida quotidiana d'una família del sud del país, aviat ha d'acceptar la seva decepció i el fet de sentir-se totalment perduda enmig de la immensitat, i que la família la vegi simplement com una turista.