“Cada vegada que viatjo a Istanbul, la ciutat es manté enigmàtica i sense secrets, lluny de les visibilitats dominants.” (M.J. Mondzain) “En ella tot es barreja i tot és present, no en forma de capes estructurades, ben conservades, protegides i organitzades, sinó en acumulacions que es desgasten i s’esborren, en el buit i el caos. Un jardí salvatge, aquí, el cicle de la vida i la mort, res no es destrueix, tot és viu, s’esgota, continua. El rellotge: el Bòsfor. Aquesta ciutat és camí, és el temps que discorre. Aquí, més que en qualsevol altra part, sóc capaç d’albirar l’infinit, el constant. Els temps es barregen, el flux va i ve; puc percebre altres temps al límit del visible.”
Martine RoussetViaje Interior
48 Descripció arxivística resultats per al Viaje Interior
Un document sobre el Kumbh Mela, a la Índia. Més de 10 milions de persones, peregrins, saddhus, babbas,... es troben durant un mes, en aquesta mena de vòrtex psíquic, per a celebrar la lluita dels àngels i els dimonis. Editat a partir de més de 60 hores de metratge, enregistrades al 1986 i editades al 1998 a Mistyc Fire Video.
Aquest documental narra la vida d'una anciana, Aïcha Messaoud, originària de Mauritània, que va passar tota la seva vida a la llar d'una il·lustre família nòmada, la del Xeic Ma-el-Aïnïne. Actualment viu a Tata, un petit poble marroquí, al nord del Sahara Occidental. La realitzadora surt a la recerca de les empremtes de la memòria de la seva heroïna. D'etapa en etapa, a través de milers de quilòmetres al desert, va trobant els descendents del Xeic. Els seus records es barregen amb els d'Aïcha.
Dalila EnnadreGuia anònim. Fes el Bali, l'antiga medina de Fes, fundada l'any 809 per Idris II, és encara una ciutat completament voltada de muralles. Les portes (Bab Bu Jeloud, Bab Fteuh, Bab Rsif, Bab Guissa...) hi mantenen, doncs, tot el seu valor social i simbòlic, associades a les diferents activitats de la ciutat i dels seus habitants.
Lo más probable es que tarde o temprano nos encontremos en un paraje en apariencia seco y árido. Inesperadamente nuestros pasos nos han dejado allí, todos los caminos son posibles, pero ninguno parece llevar a ninguna parte. En nuestra soledad encontramos la única compañía de la contemplación, la mirada aquietada nos muestra un mundo aquietado , un mundo que lentamente empieza mostrarse al margen de los parámetros del deseo o la funcionalidad, un mundo sin afuera ni adentro. Comprendemos mejor ahora, que aquello que vemos no es extraño a nosotros y el viaje cobra así un sentido diverso e interpretativo. Un pequeño grupo de hombres aparece en la lejanía, nos acercamos y les seguimos. Uno de ellos es un zahorí, busca agua con una rama de olivo, el paso es rápido, súbitamente como si recibiera un golpe se tambalea, y quizás cae, caemos… En el páramo un arbusto seco ha abierto unas pequeñas flores, nuestros pasos toman ahora un camino de polvo,de piedras, de zarzas y acacias, cruzando puertas y murmullos, rumores o risas de niños … Tumbados en la tierra, como tierra, para que un pozo se abra en nuestro pecho y la conciencia descienda cerca del corazón, allí veremos sin palabras, con los sonidos de la respiración latido, un recuerdo del lugar de donde venimos, del lugar que somos, de donde brotan las apariencias, como esas nubes que forman figuras caprichosas que apenas perduran… Una búsqueda de lo que hay de vida en nosotros. La presencia de lo que nos hace vivir.
"Una col·laboració amb l'escriptora Lucy Sante realitzada a Tànger (el Marroc), una ciutat en la qual cap dels dos havíem estat mai. De camí de l'aeroport al centre de la ciutat, ens va sorprendre el paisatge que es veia des de les finestretes del cotxe: un enorme projecte de construcció en marxa en totes direccions. Encara que en si mateix no era inusual, ens quedem muts per l'escala èpica i el pla aparentment incomprensible del desenvolupament i ens sentim atrets a tornar junts a aquesta zona desconcertant".
Jem CohenLe Cercle des Noyés és el nom donat als presoners polítics negres de Mauritània, empresonats des de 1987 a l'antic Fort Colonial de la ciutat de Oualata. El documental ens descobreix el delicat procés de treball mental dut a terme per un dels antics presoners, que recorda la seva història i la dels seus companys. Com un eco, els llocs del seu confinament se succeeixen un rere l'altre en la seva nuesa, despullats de qualsevol rastre d'aquell passat.
Les quatre històries d'aquesta pel·lícula ens porten de Bèlgica a les ribes del riu Senegal, de les Ardenes franceses a les muntanyes del Sàhara Occidental. El que tenen en comú és que ens porten a conèixer als dorments. Homes i dones que es mouen entre dos mons, el dels absents i el dels vius, entre dos estats, el de la vigília i el del somni. En cadascuna d'aquestes històries hi ha un misteri lliure de tota creença, de tota filosofia, de tot intent d'explicació. Un misteri capaç de reencantar la realitat.
Pierre-Yves VanderweerdFes és la ciutat del Marroc que manté més viva la tradició artesanal. L'activitat de l'artesà, lluny de ser un mer ofici, reflecteix tota una concepció del món i una manera de viure el temps i atorgar-li sentit. Una saviesa popular que es transmet de pares a fills, de maalem, mestre, a aprenent.
Un viatge iniciàtic a través de diferents paisatges interiors que tenen el seu reflex en els erms urbans, en l'evocació de la mort i la solitud, però també en la contemplació i la celebració de la vida.