Converses al bar La Poste amb l'escriptor tangerí Mohammed Chukri i el poeta novaiorquès Ira Cohen.

Viatges i somnis entre les muntanyes de sud-est mexicà, la selva i la ciutat... Rituals, emocions i paraules per tots!

Aquest és el record d'un viatge des del cor d'un desert habitat. Gent esglaiada pel color de la núvols, forats en el cel cap a altre lloc. Un vehicle poc adequat per al lloc roda cap al rumb de les emocions deslligades: l'experiència minuts abans del cicló.

Maya és “tot el que hi ha i el que no hi ha... Tot és il·lusori”. Amb una actitud plenament contemplativa s'arribarà a la convicció que tot és en veritat maya. En aquest estat de consciència, en què l'atenció se centra en el que s'experimenta, independentment de tota pràctica, mètode o assoliment passat o futur, descobriràs en aquest instant qui ets de debò. Així es revela el secret de la veritable felicitat. “Per creuar aquest oceà de sofriment anomenat Samsara necessites una barca. Aquesta barca és Satsang. Quan hi ets, ja no necessites res, ni res pot molestar.” El secret de Satsang queda revelat en aquest instant. Tots els desitjos se satisfan. No és una renúncia: ja no vols res més. Ho tens tot.

Les experiències d'una dona jove, àrab-americana i cristiana, que durant l'estiu de 2002 decideix viatjar sola als territoris ocupats de Cisjordània i la Franja de Gaza. Una reflexió sobre la complexitat de l'existència palestina i la inquietant "normalitat" de la vida sota els tocs de queda permanents. Mane Tajawwul (prohibit viatjar) és també una història d'autoconeixement per a la realitzadora, la viatgera que s'enamora d'un home palestí a Gaza.

Maa Tere Manalen és el resultat dels dos viatges de Tere Recaren a Mali. Tot va començar el dia que l'artista descobreix que a Mali el seu nom significa alguna cosa així com "destí". Així que Recarens parteix cap a Àfrica per explorar tots els possibles significats del seu nom per els Bambara, el grup ètnic més nombrós del país. Maa Tere Manalen (algú amb un Tere encès) va prendre forma durant la seva segona visita. Després del seu viatge a Estònia, on havia descobert que "Tere" significava "bon dia", s'embarca en una exploració similar evitant el clàssic viatge turístic. Fidel als seus costums, promou un altre tipus d'intercanvis i experiències; així, a Mali treballa a una fàbrica tèxtil on dissenya i produeix la seva pròpia tela amb estampats de dibuixos i frases relacionades amb el seu nom. Una vegada fet això, la talla i la canvia per fotos de totes les persones que l'han ajudat d'alguna manera, filmant tot el procés. L'obra crida l'atenció sobre el regal en si mateix, i la disponibilitat constant de l'artista. Recarens "construeix" una habitació, que funciona com a espai en el qual exposar la seva obra: l'omple de teles trobades o intercanviades, els motius de les quals fan referència a moments públics o privats, en els quals parlar de famílies diverses. Un espai situat entre l'estètic i el funcional, en el qual Recarens exhibeix les seves pròpies imatges.