Entre març i abril de 2020 gairebé tota la humanitat ha quedat confinada a les seves cases per la pandèmia del coronavirus Covid-19. Aquest tancament de final incert els ha revelat a molts l'incalculable valor d'una simple finestra. Però, tothom en te una?  

Suicide és un llargmetratge-ficció sobre el viatge d'una dona pels centres comercials, els aeroports i les estacions de tren d'Àsia, Europa i Centreamèrica. La pel·lícula segueix la dona en la seva recerca desesperada i incansable per trobar alguna raó per seguir amb vida.

"En l'univers hi ha coses que són conegudes i hi ha coses que són desconegudes i entre elles hi ha portes..". [William Blake] Un vell peregrí vestit amb parracs observa una flor en la foscor de la nit... L'home vell és una porta entre les coses que són conegudes i les desconegudes... simbolitza la decadència i el final d'allò que hem donat per real, i que ara es mostra efímer, igual que la pobresa dels seus vestits ja arrossegats pel temps. La proximitat de la mort com a indefugible veritat li atorga la seva pròpia visió; una visió nova i profunda no limitada a la percepció visual, ni a la lògica i les lleis del món. Potser per això que en plena foscor de la nit pot contemplar la bellesa d'una flor.

Basada en el llibre del mateix títol publicat per Atalanta Edicions. La pel·lícula, rodada en cura blanca i negre, tracta d'un viatge a la remota illa de Socotra en l'oceà Índic coneguda en l'Antiguitat per ser l'estatge, segons la llegenda, de l'ocell Roc i l'ocell Fènix. Socotra no posseeix cap abric natural i els monsons, que en altres regions de l'Índic van propiciar la navegació i l'intercanvi, en les costes de Socotra van resultar un gran perill. L'aïllament ha preservat una flora que sembla d'una altra era. A l'illa creixen els arbres de l'encens i de la mirra. Abunda l'arbre de la sang del drac, en forma de bolet gegant, de saba vermella que van utilitzar tant els gladiadors del Coliseu per a empastifar els seus cossos, com els lutiers de Cremona per a donar la pinzellada decisiva a les seves Stradivarius. La pel·lícula segueix el recorregut per l'interior de l'illa d'un grup de camellers que es dirigeixen a les muntanyes abans de l'estació de les pluges. A la nit, al voltant del foc, es conten històries de genis i serps monstruoses. En un remot poblat, els camellers rebran la visita d'Ahmed Afrar fill pòstum de l'últim sultà de Socotra qui els parlarà de la tràgica destinació del seu pare. La pel·lícula tracta d'un món que desapareix. És la primera pel·lícula parlada enterament en socotri, una llengua sud-aràbiga emparentada amb l'antic idioma del Regne de Saba.

"Vaig viatjar per tota Mauritània per retrobar un arbre que veig des de la meva finestra a Bèlgica. No pas un arbre mític, sinó un arbre com podria haver-n'hi pertot arreu. En el meu viatge vaig trobar-me homes i dones que em van mostrar la seva percepció sobre aquesta recerca, lliurant-me així per camins desviats, una part de la seva visó del món i de l'existència. Per alguns el meu arbre era un senyal del genis, de l'invisible, o un crida de la Llum. Per d'altres era un símbol d'una història, d'una cultura o de la fi d'una època. Per d'altres, encara, era un arbre que un no veu si no és que està perdut".