Un documental de 30 minuts que registra l'acció de diversos moviments populars de Caracas que el 12 d'octubre de 2005 derruïren l'avorrida estàtua de Cristòfol Colom a la Plaza Venezuela. Aquest petit però històric esdeveniment va obrir amb la seva senzillesa nous camins per a la subjectivitat anti-COLONial del poble, ja que va comportar en si mateix una controvèrsia que va resultar riquíssima en debat. Amb aquesta acció s'obren mil discussions, no només sobre el grau tan profund d'aculturització COLONial a la que hem estat sotmes@s com a pobles, sinó també sobre els perills que la Revolució Bolivariana sigui coartada per enquistaments burocràtiques que neguin al poble la seva acció col·lectiva i sobirana. Aquest documental és veu directa de la lluita popular per l'autonomia i la rebel·lió continental que des de fa segles es ve gestant des de les entranyes de la Pachamerika.

Aquest documental pretén rescatar l'experiència política d'organització i lluita del poble veneçolà a partir d'una reflexió sobre la història d'un barri conegut com 23 de Enero. Des de la seva fundació, les organitzacions populars d'aquest barri han destacat pel seu paper en els esdeveniments polítics que han marcat l'esdevenir històric de Veneçuela i que han conduït el país a un procés revolucionari de nova planta amb l'arribada al poder d'Hugo Chávez.

Chávez, escollit President de Veneçuela el 1998, és un heroi popular carismàtic i imprevisible, estimat per la classe obrera del seu país, i un adversari formidable de les estructures de poder que cerquen la seva renuncia. El dia 11 d'abril de 2002, dos realitzador independents es trobaven din del Palau del govern, quan es va produir e cop d'estat contra el seu govern. També eren present quan va reprendre el govern 48 hores més tard, rodejat pels seus seguidors que no amagaven la seva alegria. El material que va rodar es va convertir en un reportatge del que potser sigui el cop d'estat més curt de la història. És un document únic sobre el funcionament del poder i un retrat extraordinari de l'home que segons Wall Street Journal, ha convertit a Veneçuela en el mal de cap més gran per Washington a Llatinoamèrica, després de Cuba.

Un recorregut pels barris devastats de Beirut i els poblats del sud del país. Històries comuns de gent comuna. Dones, nens i homes enfronten el repte de refer les seves vides enmig de la devastació. 34 dies bombardejats per Israel han deixat empremtes inesborrables.

De la Veneçuela d'ahir va néixer la Veneçuela d'avui, víctima de polítiques latifundistes i d'una segregació social que allunya una part de la seva població dels recursos econòmics i socials bàsics (treball, salut, educació...). Una segregació que implica que l'existència estigui vinculada a la resistència, disfressant una lluita de classes en un combat per la dignitat d'un sostre... To Exist is to Resist és el testimoniatge d'una lluita que sobrepassa el marc del país on té lloc, la lluita per l'habitatge, proposant una reflexió sobre la propietat privada en la veu dels qui ja van prendre més de 160 edificis en el país de la Revolució Bolivariana. Al llarg d'aquesta pel·lícula, entrem al cor del Comitè Nacional dels Sense Sostre per mitjà dels seus principals protagonistes, soldats somiadors, soldats que prenen edificis abandonats a fi de tornar-los al poble. Aquest poble que va construir el sostre, les parets i que observava des de l'exterior aquesta porta tancada amb clau.

Al sud de l'arxipèlag de les Filipines es troba la regió de Mindanao, llar de la majoria dels musulmans d'aquest país, així com de les tribus indígenes (els Lumads) i els colons cristians. En aquesta illa té lloc una revolta armada de caire islamista relacionada amb la històrica discriminació i marginació dels seus habitants. Parlem d'un conflicte que en quaranta anys ha deixat més de 150.000 morts i 750.000 desplaçats. Però, de què tracta el conflicte? Quins són els seus principals actors? Què fan per aconseguir la pau? És hora d'escoltar les Veus de Mindanao.