Anthem és un lament postindustrial, estructurat a partir de l'únic crit esquinçador d'una jove en la immensa sala de la Union Station de Los Angeles. Viola relaciona aquesta estructura amb la forma i la funció dels cants religiosos, en particular els gregorians (que utilitzen una escala harmònica en una sala ressonant) i els budistes tàntrics (exorcisme ritual i conversa amb els dimonis). El crit original es prolonga en el temps i es desplaça en una freqüència per a produir una escala de notes harmòniques que constitueix la banda sonora, a la qual Viola juxtaposa imatges del materialisme: la indústria i el culte al cos, gegantesques bombes de petroli i el cor humà bategant, cotxes circulant per una autopista i sang fluint per les venes, tecnologia quirúrgica moderna i branques d'arbres en un bosc mil·lenari. El crit angoixat travessa la corporeïtat del cos i la cultura contemporània com a organisme viu. Per a Viola, la peça és una evocació ritual de "les nostres pors primàries més profundes, la foscor i la separació del cos i l'esperit".

Un document sobre el ritual d'una missa; fe i extasis com supervivència en una comunitat puertorriqueña del South Bronx a Nova York.

Daughters of Wisdom és un retrat íntim de les monges de Kala Rongo i la història de la seva comunitat espiritual. Una història que no podria haver existit fa 20 anys però que avui és una realitat. La història de Kala Rongo, un singular i excepcional monestir per a monges situat en Nangchen, a l'altiplà nord-est del Tibet, fundat el 1990, atorga a les dones les oportunitats que mai abans van tenir, oferint-los educació i entrenament religiós sense precedent, permetent-los així conservar la seva rica herència cultural.

Palden Gyatso, un monjo budista tibetà des de la seva infància, va ser arrestat per l'exèrcit comunista xinès el 1959. Va passar 33 anys a la presó pels "crims" de manifestar-se pacíficament i negar-se a acusar falsament el seu professor de ser un espia indi. Va ser torturat, va passar fam i va haver de realitzar treballs forçats. Va veure com la seva nació i la seva cultura eren destrossades i els seus professors, amics i familiars, desplaçats, empresonats o assassinats per l'ocupació xinesa. A pesar d'això, va conservar la seva integritat, mantenint encesa la flama del seu esperit.

Després del fracàs de la Unió Soviètica va sorgir un renovat interès pel xamanisme siberià, que havia estat reprimit primer pels missioners i després per les campanyes soviètiques en contra de la religió, i el nombre de xamans creix sense parar. Però, qui són aquests xamans? ¿Són xarlatans, mags, empresaris o activistes culturals? Seguim el dia a dia d'un xaman buriat que viu a una illa al llac Baikal i passa dels íntims rituals xamànics que pràctica per als seus clients buriats als espectacles que munta a diversos centres turístics per a turistes occidentals a la recerca de cultures “primitives”.

Espot evangèlic del New Tribe Mission (www.ntm.org): “Millions of men, women and children, tribal people all across the world, in remote, never-before reached plaus of the Earth, ISOLATED, with NO ACCESS of Salvation in Jesus. Living in Darkness...”

Islam significa canvi. Busca transformar l'individu i la societat en comunitat: la ummah és una paraula àrab que procedeix d'um, “mare”. Aquesta transformació abasta tots els aspectes de la vida humana, des de la moralitat personal fins als negocis, l'economia i la política. És natural que aquells que vulguin mantenir les coses tal com estan vulguin també lluitar contra l'islam. “Quan vaig viatjar a La Meca, em vaig relacionar amb musulmans de pell blanca, però ells no es classificaven a si mateixos com a blancs, sinó simplement com a persones, com a part de la família humana, i consideraven els altres com a tals, com a iguals. Potser l'home blanc als Estats Units hauria d'estudiar l'islam.”

Motherhood on Trial explora la reacció de la societat en el cas de Susan Smith, una jove mare que primer afirma en públic que els seus fills van ser segrestats per un home negre, després finalment confessa que ella mateixa els va ofegar. Aquest documental barreja varis nivells de vídeo i àudio, creant un complex teixit d'imatge i so per explorar com influeixen els prejudicis i les experiències personals en les percepcions de varis dels personatges.

“El meu viatge espiritual m'havia dut des de la terra de Ahuramazda al regne d'Al·lâh. Vaig arribar a creure que existeix un sol déu, el déu de la llum, la bondat i l'alegria. Un déu que no habita ni en la muntanya ni en el mar, ni en la ciutat ni en els santuaris, sinó en les ànimes humanes que l'adoren”. Aryana Farshad.