Una noia àrab-americana intenta afrontar el temes relacionats amb la seva sexualitat tot cercant un equilibri entre aquestes dues cultures tan diferents.

El documental Mardi Gras, Made in China, segueix la pista de les boletes de plàstic que s'utilitzen per fer els collarets del Mardi Gras (Dijous Gras) -que la gent intercanvi per despullat-se pels carrers de Nova Orleans durant les celebracions del Carnaval –24 hores de festa durant 7 dies, a les disciplinades fabriques de Fuzhou de Xina –on treballadores adolescents viuen i enfilen les boletes dels collars les 24 hores dia, tots els dies. Amb una mirada plena d'humor i curiositat el documental proposa una connexió equilibrada i global al presentar els treballadors als festívols a través d'un producte d'un sol ús: els collars del Mardi Gras.

Declaració del Subcomandant Marcs en la selva Lacandona, sobre el paper de neo-liberalisme i els mass media. Aquestes declaracions constituïxen un document decisiu mentre que van ser claus per a confirmar la capacitat de coordinació entre mitjans i plataformes de resistència independents.

El manifest comunista en dibuixos animats.

Les experiències d'una dona jove, àrab-americana i cristiana, que durant l'estiu de 2002 decideix viatjar sola als territoris ocupats de Cisjordània i la Franja de Gaza. Una reflexió sobre la complexitat de l'existència palestina i la inquietant "normalitat" de la vida sota els tocs de queda permanents. Mane Tajawwul (prohibit viatjar) és també una història d'autoconeixement per a la realitzadora, la viatgera que s'enamora d'un home palestí a Gaza.

Islam significa canvi. Busca transformar l'individu i la societat en comunitat: la ummah és una paraula àrab que procedeix d'um, “mare”. Aquesta transformació abasta tots els aspectes de la vida humana, des de la moralitat personal fins als negocis, l'economia i la política. És natural que aquells que vulguin mantenir les coses tal com estan vulguin també lluitar contra l'islam. “Quan vaig viatjar a La Meca, em vaig relacionar amb musulmans de pell blanca, però ells no es classificaven a si mateixos com a blancs, sinó simplement com a persones, com a part de la família humana, i consideraven els altres com a tals, com a iguals. Potser l'home blanc als Estats Units hauria d'estudiar l'islam.”

Com funciona la televisió i la promesa de la seva joventut. (Els Arxius Prelinger constituïxen una font de material mediàtic, ordenat en molts casos temàticament, donant una visió del costat fosc, ocult, potser ingenu del somni americà i de l'Amèrica moltes vegades oculta després del teló mediàtic.)