Un documental que explica com la Veneçuela d'Hugo Chávez empra la riquesa provinent del seu petroli per aconseguir poder polític i desafiar l'hegemonia nordamericana a la regió. Els seus enormes dipòsits de cru sumen més petroli que el Regne d'Aràbia Saudita i converteixen Hugo Chávez en el nou superpoder energètic a Amèrica.

Després de la Segona Guerra Mundial, els adolescents americans descobriren el lleure, ja no havien de treballar per a mantenir a la família i no tenien amb prou feines res a fer. Encara que ara és un clixé, els adolescents avorrits eren en aquella època un fenomen completament nou, ments que es prestaven a explorar els límits de la percepció i el plaer Una onada d'educacionals corporatius i públics, rodats per les mateixes empreses que sintetitzaven substàncies addictives o tecnologia militar, tractaren de respondre a aquesta situació, creant un panorama de pors i perills, a través dels què dissenyar les noves personalitats del futur, els ciutadans estàndard, amb tot el seu catàleg de normes de comportament i tabús.

Quan la Metro-Goldwyn-Mayer va encarregar a James A. FitzPatrick una sèrie de curtmetratges sobre viatges anomenada Traveltalks, no imaginava el valor intemporal d'aquestes bobines aparentment innòcues. Cada pel·lícula, realitzada amb mestratge, conté imatges impagables i preuades de gents i llocs que aviat serien envaïts per les influències homogeneïtzadores de la tecnologia moderna i la societat de consum.

Immaluuraq (“Joe Sun” en anglès) va créixer als campaments de la regió del riu Kobuk d'Alaska i ara viu a Shungnak. En aquest documental descriu la seva vida als primers assentaments a Kobuk, explica com s'aïllava les dones del poble durant la menstruació o l'embaràs. Parla també de les prediccions del seu oncle avi, el llegendari profeta Inupiaq Maniilaq, que va predir que passarien coses que canviarien el món i la forma en què la gent hi vivia. I tot va succeir tal com havia dit.

La visió paternalista de la United Fruit Co. al voltant d'Amèrica Central i el comerç de les matèries primes. - http://www.archives.org

Entre la pols i les runes de la guerra, en el paisatge urbà destruït de Kabul, a l'Afganistan, occidentals i afganesos intenten adaptar-se a la incerta promesa de pau. Kabul Transit s'endinsa en els carrers destrossats de la ciutat per viatjar entre l'espai públic i els espais privats i escoltar converses, plantejar preguntes, explorar els carrerons més foscos, que els mitjans de masses prefereixen evitar. El resultat és una experiència cinematogràfica extraordinària: un mosaic canviant fet de trobades i narradors, mirades captades i gestos reveladors, amb imatges de gran bellesa entreteixides amb la música i els sons oposats d'una ciutat que lentament comença a renéixer. La pel·lícula rebutja els recursos habituals de la narració i el retrat i demana a l'espectador que s'endinsi a Kabul de la mateixa manera que ho faria un nouvingut a la ciutat, amb la frescor que neix de l'aprensió d'aquell que es troba en un lloc inquietantment estrany i alhora familiar.