Fallujah és una col·laboració entre cineastes iraquians i nord-americans. Al novembre de 2004, els EUA van llençar una gran ofensiva contra la ciutat de Fallujah, destruint més del 70 per cent de la ciutat i obligant a milers de ciutadans a abandonar les seves llars. Per encàrrec del moviment antiguerra Code Pink, el cineasta iraquià Homodi Hasim va enviar un equip de realitzadors i periodistes a Fallujah per documentar la destrucció i la mort provocada per l'atac americà. Hasim també va entrevistar molts dels habitants de Fallujah que van haver de desplaçar-se als camps de refugiats de Fallujah i Bagadad.
United States of America
746 Descripció arxivística resultats per al United States of America
Gravacions pirata d'un camp de concentració de FEMA (Federal Emergency Management Agency), encara en construcció, però llest per a ser utilitzat. Helicòpters “black hawk” i trens especials, càmeres i filats.
"Els condons impedeixen la propagació de la SIDA. Els condons no impedeixen la propagació de la SIDA."
Jerry TartagliaAquest vídeo contínua la visió poètica i interpretativa en la qual barreja música i imatge. Música de Annie Lennox (composició de Cole Porter) sobre una cita de Virginia Wolf.
Tom KalinPalden Gyatso, un monjo budista tibetà des de la seva infància, va ser arrestat per l'exèrcit comunista xinès el 1959. Va passar 33 anys a la presó pels "crims" de manifestar-se pacíficament i negar-se a acusar falsament el seu professor de ser un espia indi. Va ser torturat, va passar fam i va haver de realitzar treballs forçats. Va veure com la seva nació i la seva cultura eren destrossades i els seus professors, amics i familiars, desplaçats, empresonats o assassinats per l'ocupació xinesa. A pesar d'això, va conservar la seva integritat, mantenint encesa la flama del seu esperit.
Makoto Sasa"Fit to Be Tied" és un particular retrat de la comunitat de polítics, "brokers" i homes de negocis de la ciutat de Chicago, a través d'una escarida entrevista l'única pregunta de la qual és: "per què duu corbata?". Les respostes, d'una riquíssima varietat, ens situan davant un individu analitzant la seva pròpia representació, i encara que menys explícitament el retrat es conforma en la relació que establix cadascun d'aquests individus amb la càmera i amb qui la conduïx, sovint reconegut com estranger.
Carlos Gil-Roig