Un retrat processat a mà de Jake Williams, que viu només enmig de quilòmetres de bosc en Aberdeenshire, Escòcia. Jake sempre té molts treballs entre mans, troba un ús per a tot, és un expert tocant la mandolina. Té munts de composts d'abonament des de fa molts anys. Té un sentit del temps diferent del de la majoria de la gent del segle XXI, que s'expressa explícitament en la seva idea de crear tanques col·locant menjadores per a ocells. De seguida em vaig adonar que hi havia paral·lelismes entre les nostres maneres de treballar: jo he intentat ser el més autosuficient possible i allunyar-me de la idea d'indústria; la vida i l'hort de Jake són molt semblants: pot mantenir-se amb el que conrea i, per tant, necessita poc els altres. Per a Jake, no es tracta de la nostàlgia d'un passat preelèctric, sinó d'un futur molt real.

La realitzadora relata els sofriments dels refugiats saharauis a través dels relats d'Hussein i la seva família, obligats a fugir de la seva terra arran dels bombardejos de napalm i fòsfor blanc de l'aviació marroquina.

Les agressives tècniques actuals de gestió i el culte per la deslocalització i la velocitat han parit noves empreses-monstre, orgulloses d'aquells valors pels quals abans se'ls hauria criticat. Una d'elles és Office Tiger, engendre transnacional especialitzat en el processament de documents per a grans firmes. Com va ocórrer amb els start-ups de la bombolla d'internet, arriba un punt en el qual el treball en si es torna secundari i el que es troba és una actitud dels empleats, barreja d'ambició i un sentit entre heroic i autopunitiu de la dedicació. La realitzadora d'aquest documental va tenir accés il·limitat a l'oficina hindú de l'empresa i va enregistrar els rituals del dia a dia, des de l'educació dels empleats als principis del “tot és vàlid” fins als intents d'alguns d'ells per mantenir una distancia irònica amb tot el procés. En el camí apareixen memorables com ara el CEO Joseph Sigelman, orgullós Self-made-man amb una preocupació gairebé fetitxista per les corbates dels seus empleats.

Un documental divertit, tràgic i commovedor que ens transporta a un tribunal de divorci iranià durant varies setamanes per oferir-nos una visió insòlita de la intimitat de les dones iranianes. Amb un to deliberadament neutral aquest documental segueix les històries de Jamileh, maltractada pel seu marit; Ziba, una noia de 16 anys que intenta divorciar-se del seu marit de 38; i Maryam, que lluita desesperadament per aconseguir la custòdia de les seves filles; a destacar la força, l'enginy i l'astúcia amb què s'enfronten a lleis parcials, a un sistema administratiu kafkià i a la ira dels seus marits i familiars.