Una solitud trobada a la tempesta llunyana.  

Un curtmetratge silenciós, centrat en la bellesa i la melancolia de veure cavalls dins la freda boira, i les metàfores que es manifesten, a mesura que passa el temps.

Un Raig Verd que mai arriba. En canvi, el percebem, veient més enllà dels nostres ulls, més enllà dels turons, el percebem per un instant. Ens submergim en el desconegut, més enllà de l'horitzó, més enllà de la visió. En una sola presa d'11 minuts, la pel·lícula ens porta d'exuberants postes de sol, més enllà del raig verd, cap a la penombra, a la densa foscor de la nit, en espera de la imminent tempesta.