A través d'una forma estructuralista i simultàniament ambigua, la realitat de la imatge s'acosta a l'abstracte, deixant enrere la posta de sol i els arbres. A mesura que entrem en el crepuscle de la imatge, ens revela el seu veritable ull: l'energia tàctil i pura de la realitat, on no hi ha res més que llum sonora i la femta del Desconegut.
Scott BarleyUnited Kingdom (Great Britain)
7 Descripció arxivística resultats per al United Kingdom (Great Britain)
Fosqueja. Un caçador aguaita en la foscor, caminant cap a l'impenetrable. Els significats es troben en el corrent, a les muntanyes, les estrelles, o en la mort de les coses?
Scott BarleyUna solitud trobada a la tempesta llunyana.
Scott BarleyLes ombres dels crits pugen més enllà dels turons. Ha passat abans. Però aquesta serà l'última vegada. Els darrers ho senten, retirant-se profundament al bosc. Ells criden dins la foscor, a mesura que les ombres passen, a la terra.
Un curtmetratge silenciós, centrat en la bellesa i la melancolia de veure cavalls dins la freda boira, i les metàfores que es manifesten, a mesura que passa el temps.
Scott BarleyUn Raig Verd que mai arriba. En canvi, el percebem, veient més enllà dels nostres ulls, més enllà dels turons, el percebem per un instant. Ens submergim en el desconegut, més enllà de l'horitzó, més enllà de la visió. En una sola presa d'11 minuts, la pel·lícula ens porta d'exuberants postes de sol, més enllà del raig verd, cap a la penombra, a la densa foscor de la nit, en espera de la imminent tempesta.
Scott BarleyLa boca crida. Com una ombra, apunta en l'horitzó d'esdeveniments. S'infla, caçant la nit com una serp en la foscor. La laceració travessa estrelles, devorant el seu menjar. Dins del no-res, alguna cosa res un record de moviment. Més enllà, alguna cosa fora del negre es revela. En l'úter infinit, els membres es desplacen a la deriva, com les mosques en una teranyina gegant. Una mar infinita de carn pàl·lida. La renovació de la mort espera, mentre els cossos passen pel buit.
Scott Barley