Document desclassificat. Als anys 60 la Royal Army, al Regne Unit, començà a experimentar amb les seves pròpies tropes les noves substàncies addictives o psicotròpiques.

A The Diary of an Unknown Soldier, Watkins va iniciar un estil de direcció que ha desenvolupat i amb el qual ha continuat experimentant en totes les seves pel·lícules professionals. Watkins es va negar a veure’s limitat per les convencions cinematogràfiques i, en aquest film, va alliberar la càmera de les limitacions d’un punt fix de visió i la va forçar a prendre part en l’acció per poder crear efectes sorprenentment realistes, gairebé com de noticiari, involucrant així els espectadors en els esdeveniments que estaven veient. El diari d’un soldat desconegut, però, no està limitat estrictament a tècniques realistes. Conté una barreja curiosa, gairebé ambigua, d’estil documental i expressionisme, i un sospita que les limitacions econòmiques i físiques a les quals s’enfrontava Watkins per problemes d’equip i de localització van jugar un paper fonamental en aquest enfocament.