United Kingdom (Great Britain).

4 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1997 & Fenòmens interactius

https://lux.org.uk/work/remember-me

https://lux.org.uk/work/remember-me

Any: 1994

translate

Realitzat durant sis anys en els hotels de sis països diferents, Hotel diàries és una serie de gravacions de video que relaten les experiències personals de l'autor relacionades amb els conflictes actuals a l'orient mitjà. En aquestes feines que juguen amb les nocions de casualitat i coincidència, l'habitació d'hotel serveix de plató "trobat", en el que l'arquitectura, el mobiliari i la decoració son els mitjans emprats per el realitzador per relacionar les seves petites aventures amb importants succesos del mon. La serie inclou Frozen War (Irlanda, 2001), Museum Piece (Alemanya, 2004), Throwing Stones (Suïssa, 2004), B & B (Anglaterra, 2005), Pyramids/Skunk (Holanda, 2006/7), Dirty Pictures (Palestina. 2007) y Six Years Later (Irlanda, 2007).

"L'any 1966, després del fracàs d'una pel·lícula que esperava desenvolupar amb la productora d'Albert Finney, sobre l'aixecament durant la Pasqua de 1916 a Dublín, John Heyman, un agent d'artistes britànic, em va proposar fer una pel·lícula basada en un guió original de Johnny Speight, que tractava sobre la influència de Steven Shorter, una estrella del pop dels anys seixanta. El novel·lista estatunidenc Norman Bognor i jo adaptem el guió, que retitulem Privilege, per a subratllar la importància de Steven Shorter com a al·legoria de la forma en què els Estats nacionals, actuen a través de la religió, els mitjans de comunicació de masses, els esports, la cultura popular, etc., desviant un possible desafiament polític dels joves. En cas que aquest tema sembli exagerat, és important tenir en compte que es va ambientar a la "swinging Britain" dels anys seixanta, i que va ser premonitòria de la forma en què la Cultura Popular i els mitjans de comunicació dels Estats Units van comercialitzar el moviment contra la guerra i la contracultura també en aquest país. Privilege també va predir ominosament el que succeiria a la Gran Bretanya de Margaret Thatcher en els anys vuitanta, especialment durant la guerra de les Malvines". Peter Watkins

Un muntatge provocatiu amb imatges de testimonis presencials als carrers d’Atenes, provinents de Youtube, és utilitzat per Jessica com a base per a una banda sonora realitzada a a partir dels sons “ph” i “p”, creant així una resposta personal a un esdeveniment mediàtic, així com una visió més enllà/més ençà del so ambient de les manifestacions i les sirenes. La lletra grega Phi representa l’anomenada “proporció àuria”, un ideal sense fi. Amb l’acompanyament vocal d’aquest so, la banda sonora del vídeo posa de relleu el concepte de moviment constant en el context d’acció directa i canvi social, així com el seu costat fosc: la doctrina de l’Estat d’incessant progrés lineal i “civilització”.