Col·lapse semàntic i numèric, fluid anàleg-digital conduït per la veu de David Larcher. Video Void Text és un viatge místic per paisatges de sorolls analògics-digitals. Papallones 3d multicolor naveguen per mars de text embravit.

Un retrat processat a mà de Jake Williams, que viu només enmig de quilòmetres de bosc en Aberdeenshire, Escòcia. Jake sempre té molts treballs entre mans, troba un ús per a tot, és un expert tocant la mandolina. Té munts de composts d'abonament des de fa molts anys. Té un sentit del temps diferent del de la majoria de la gent del segle XXI, que s'expressa explícitament en la seva idea de crear tanques col·locant menjadores per a ocells. De seguida em vaig adonar que hi havia paral·lelismes entre les nostres maneres de treballar: jo he intentat ser el més autosuficient possible i allunyar-me de la idea d'indústria; la vida i l'hort de Jake són molt semblants: pot mantenir-se amb el que conrea i, per tant, necessita poc els altres. Per a Jake, no es tracta de la nostàlgia d'un passat preelèctric, sinó d'un futur molt real.

“A finals de 1964 el recentment elegit govern laborista de Harold Wilson ja havia trencat la seva promesa electoral de desarmar Gran Bretanya unilateralment, i estava, de fet, desenvolupant un programa a gran escala d’armes nuclears, tot i l’enorme protesta popular. La televisió britànica de l’època es mostrava bastant reticent a tractar el tema de la carrera armamentística, i hi havia un silenci significatiu sobre els efectes de les armes nuclears, un tema del que la gran majoria del públic no tenia gens d’informació. Per tant, vaig proposar a la BBC fer una pel·lícula que mostrés els possibles efectes d’un atac nuclear a la Gran Bretanya durant un esclat bèl·lic entre l’OTAN i la URSS.” Quan la BBC va veure la pel·lícula va entrar en pànic i van sol·licitar assessorament al govern abans d’emetre-la. Posteriorment ho negarien, però la trista veritat és que el 24 de setembre de 1965, contravenint la seva pròpia Carta d’Independència, la BBC va organitzar una projecció secreta de The War Game per a alts càrrecs del Ministeri de l’Interior, el Ministeri de Defensa, de Correus i Telecomunicacions, un representant de de l’Estat Major Militar, i Sir Burke Trend, aleshores secretari del Gabinet de Harold Wilson. Unes sis setmanes més tard, la BBC va anunciar que no emetrien la pel·lícula i van negar que la seva decisió tingués res a veure amb la projecció secreta per al govern". Peter Watkins

The Visitor pren la forma de foto-assaig, i narra la història gairebé mítica de l'audiència de Orlow amb l'actual rei de Benín i la seva cort. La conversa se centra en els Bronzes de Benín (saquejats pels britànics el 1897), en la diàspora dels objectes culturals en l'espai i el temps i en l'absència, la representació, la propietat i la restitució del tradicional pel que fa a la modernitat.