Una cançó de bressol tradicional com a inspiració per al record de la infantesa perduda, per evocar els somnis de nens que mai es faran realitat, per a la bogeria, que de vegades és felicitat i quasi sempre dolor.

El pare de Masha i l'avi de Katya estan de baixa per paternitat. Són dels pocs homes de Kiev (46 per ser exactes) que es van atrevir a exercir aquest dret. Encara es qüestiona el seu paper tradicional de caps de família i tenen que superar l'estigma social, el pare de Masha i l'avi de Katya no es consideren ni herois ni càrregues per a les seves famílies. Al contrari, estan contents de comprovar que, amb valentia i amb el recolzament d'amics i familiars, la possibilitat d'escollir lliurement pot anar més enllà dels tradicionals jocs de gènere.