Des de 1989, s'han instal·lat a Turquia empreses multinacionals mineres per explotar els jaciments d'or d'aquest país mitjançant el procés de lixiviació amb cianur. Entre elles es troba Eurogold, una empresa de capital australià i canadenc amb una mina a la localitat de Bergamo. Els veïns de Bergamo i els 17 pobles més propers van decidir oposar-se al projecte. Els pobles van guanyar totes les instàncies en la seva lluita en els tribunals. La mina, no obstant això, segueix activa. Alethea narra la llarga lluita dels pobles i la seva gent. Hem seguit aquesta lluita des del 1996.

En aquest documental, el realitzador intenta captar la cultura en vies de desaparició dels pescadors dels petits pobles turcs a la vora del Mediterrani. Aconsegueix reflectir l'ambient únic de la localitat mitjançant una dinàmica combinació d'imatges i música tradicional. De tant en tant permet que els pescadors es dirigeixin a la seva càmera imparcial i recordin amb nostàlgia les èpoques en les quals la pesca podia mantenir una família sencera sense problemes. Ara tot just poden arribar a fi de mes a causa de les noves normatives pesqueres i al fet que cada vegada hi ha menys peixos. La pel·lícula posa de manifest que no solament estan desapareixent els peixos d'aquests llocs, sinó també la comunitat grega, abans molt nombrosa.

Una pel·lícula feta des del punt de vista d'un membre de l'Alevi Kirmac, a l'est d'Anatòlia, la filosofia del qual s'expressa amb l'afirmació "El que busques no ho busquis a la Meca ni a la Kaaba, ni ho busquis a Jerusalem, busca-ho en el teu interior". Les conseqüències de l'últim atac massivament anorreador, que va començar el 1994, es poden trobar exemplificades en Murat i Ahmet Öztürk, dos germans que viuen a l'exili i que són drogoaddictes a Beyoglu. "Els teus blancs camins / Els teus purs camins / S'han barrejat amb l'aigua del rierol de la muntanya / El teu alè s'ha barrejat amb l'alè d'Haydar. / Nat mort en aquest segle / Una part de nosaltres es perd en l'erosió / Una part de nosaltres es crema a Hakkari [est d'Anatòlia] / Una part de nosaltres esnifa cola a Beyoglu [Istanbul]". Fragment d'una cançó del grup Siya Siyabend.

Primera part d'una sèrie de vídeos sobre les cerimònies que organitza l'estat per celebrar els dies nacionals de la República Turca. El cineasta Köken Ergun documenta els atributs nacionalistes d'aquestes cerimònies de masses des d'un punt de vista poc descriptiu, quasi “voyeuristic”. I, Soldier va ser rodat durant la cerimònia del Dia Nacional de la Joventut i l'Esport, que marcà el començament de la guerra de la Independència Turca encapçalada per Mustafa Kemal Atatürk contra les forces aliades el 1919.

“Cada vegada que viatjo a Istanbul, la ciutat es manté enigmàtica i sense secrets, lluny de les visibilitats dominants.” (M.J. Mondzain) “En ella tot es barreja i tot és present, no en forma de capes estructurades, ben conservades, protegides i organitzades, sinó en acumulacions que es desgasten i s’esborren, en el buit i el caos. Un jardí salvatge, aquí, el cicle de la vida i la mort, res no es destrueix, tot és viu, s’esgota, continua. El rellotge: el Bòsfor. Aquesta ciutat és camí, és el temps que discorre. Aquí, més que en qualsevol altra part, sóc capaç d’albirar l’infinit, el constant. Els temps es barregen, el flux va i ve; puc percebre altres temps al límit del visible.”

L'Istituto Luce presenta per primer cop un dels seus documentals més coneguts, per mostrar a la gent de avui els fets i les imatges dels “vells temps”, en versió original, sense cap intervenció en l'edició.