Una pel·lícula de 1957 sobre la casa del futur de Monsanto. Amb un recorregut per dins, descripcions completes i la vida d'una família del futur.

Una marca de naixement típica dels mongols inspira la cineasta Theresia Grösslinger a emprendre un viatge cinematogràfic creuant Mongòlia. Per contra, la seva idea de ser més propera al país i la seva gent per la seva marca de naixement es malmet des del principi. Mentre comparteix la vida quotidiana d'una família del sud del país, aviat ha d'acceptar la seva decepció i el fet de sentir-se totalment perduda enmig de la immensitat, i que la família la vegi simplement com una turista.

Després del fracàs de la Unió Soviètica va sorgir un renovat interès pel xamanisme siberià, que havia estat reprimit primer pels missioners i després per les campanyes soviètiques en contra de la religió, i el nombre de xamans creix sense parar. Però, qui són aquests xamans? ¿Són xarlatans, mags, empresaris o activistes culturals? Seguim el dia a dia d'un xaman buriat que viu a una illa al llac Baikal i passa dels íntims rituals xamànics que pràctica per als seus clients buriats als espectacles que munta a diversos centres turístics per a turistes occidentals a la recerca de cultures “primitives”.

Quan la Metro-Goldwyn-Mayer va encarregar a James A. FitzPatrick una sèrie de curtmetratges sobre viatges anomenada Traveltalks, no imaginava el valor intemporal d'aquestes bobines aparentment innòcues. Cada pel·lícula, realitzada amb mestratge, conté imatges impagables i preuades de gents i llocs que aviat serien envaïts per les influències homogeneïtzadores de la tecnologia moderna i la societat de consum.

El director es troba amb el seu pare a Shenzhen després de viure molts anys a l'estranger. La pel·lícula es desenvolupa al portaavions de fabricació russa, que sembla tenir les mateixes experiències vitals que el director. Amb els records d'un gran passat, aquest enorme portaavions ofereix una gran oportunitat comercial. Aquí, els turistes estrangers xinesos intercanvien papers. Per al director d'aquest documental, Minsk ja no és tan una gran màquina de guerra com una màquina de fer diners.

El primer capítol de Plan Rosebud se centra en el recent debat social entorn de l'anomenada Llei de memòria històrica a Espanya, i l'actual relació entre els llocs de memòria i les polítiques de memòria, i les indústries culturals, molt especialment estudiats, en el nostre cas, a través del turisme de guerra i el turisme commemoratiu (que forma el gruix del material dels quatre escenaris que conté aquesta primera pel·lícula).