Una recerca d'Al Khadir, الخضر‎, el mestre interior. Al Khadir, un personatge generalment desconegut en la cultura occidental, ocupa un lloc molt important en el saber popular i místic dels països del rizoma islàmic, si bé els seus orígens es remunten a temps ancestrals. Al Khadir, literalment “el que reverdeix”, habita el món intermedi, la terra de ningú, el fi interstici entre el real i l'irreal, la vida i la mort, el somni i la vigília... A aquest lloc, se l’anomena Al-Barzakh, l'Istme. Per on ell passa, tot reverdeix. Fins i tot les empremtes de les seves petjades es cobreixen immediatament d'herba.

Documentació etnogràfica sobre els rituals de possessió de Tambor de Mina nom amb el qual es coneix la religió d'origen africà practicada en la ciutat de Sâo Luis. A través de fragments de rituals públics celebrats en set comunitats religioses es mostra la gran diversitat i riquesa dels aspectes rituals que envolten el controvertit fenomen de la possessió. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

L'escriptor Jordi Esteva torna a Costa d'Ivori per a esbrinar sobre l'esperit de la pantera que es va manifestar durant el rodatge del seu anterior documental "Retorn al país de les ànimes" sobre les creences ancestrals i els fenòmens de tràngol i possessió. En la pel·lícula, rodada en blanc i negre, amb el ritme d'una "road movie", l'escriptor assistirà de nou a una cerimònia de tràngol en la qual un komian serà posseït per l'esperit de la pantera i emprendrà la cerca de l'altra komian, en tota la Costa d'Ivori, posseïda pel mateix esperit poderós. El periple li portarà a la veïna Ghana a la recerca dels únics percussionistes que poden invocar a l'esperit de la pantera amb els seus ritmes.

Viatge iniciàtic a la medina de Fes, una immersió a la seva ciutat antiga, en el seu teixit antropològic i cultural, en el qual cada pas ens descobreix una nova dimensió i afegeix sentits nous al que ja hem vist. Un acostament a una altra cultura, pròxima i distant. Un mirall en el qual reflexionar també sobre el nostre propi món. Fes Ciutat Interior. És una instal·lació en 10 sales consecutives amb projeccions de vídeo en loop, cadascuna de les quals representa un nivell d'aproximació a aquesta ciutat. I una sala fosca amb l'audició d'un Dhikr. Més quatre monitors d'arxiu amb entrevistes. Els visitants decideixen el seu temps i seleccionen segons els seus interessos, cadascun d'ells veu doncs una exposició diferent.

"un pot veure el vol de l'ocell, mirar-ho per observar-ho o sentir que vola amb ell. Això és contemplar, convertir-se en l'altre". Hafiz. La contemplació a pesar (o gràcies a) la seva aparent tranquil·litat és el trance que més radicalment dissol, allibera al subjecte. En la contemplació l'altre va calant en nosaltres com una suau pluja... de sobte sense adonar-nos comencem a veure ... el món no està fora i res és inert ... les imatges apareixen i desapareixen sobre el silenci del que no té nom, ni forma ... com en un parpelleig que no és el dels nostres ulls ... potser llavors el mestre interior es mostri en la seva intimitat ... se'l reconeix perquè tot el sec reverdeix..a partir d'aquí sabrem que el cel pot ser també de pedra i els peus caminar pels núvols i ...Però sobretot no l'anomenis ... Doncs desapareixerà.