Col•lecció Petites Planètes. Jihad és un terme àrab fonamental. En aquesta època de conflictes i violència ens arriba únicament la versió mediàtica, més extrema i aliena al seu significat original, mentre que s'ignora el seu sentit profund. Jihad pot traduir-se per esforç, compromís i en un sentit extens lluita. És un concepte i una experiència que té dos nivells diferenciats, un subaltern de l'altre. D’una banda hi ha la jihad petita relacionada amb l'esforç, la lluita col•lectiva per una societat més justa i conscient del misteri d’allò Real (al haqq) i la Vida (al hayy) -ambdues noms d'Al•lah-. I de l’altra la gran jihad, considerada la més important i del resultat de la qual en dependrà l'èxit, la pèrdua o desviació de la primera. Aquesta gran lluita és la del qüestionament interior, l'esforç per netejar tot allò que dins l'esser humà ens allunya del que és Real... tot allò que dóna realitat a un món definit en entitats separades i egòtiques, tancat, apropiable, abocat al conflicte. Una de les pràctiques més belles i significatives de la gran jihad és la cerimònia ritual del dhikr (zikr). Paraula àrab que significa record... i que en aquest context significa específicament record d’Al•lah... reconnexió íntima -però dins d'una cerimònia col•lectiva- amb el misteri d’allò Real... és a dir amb allò que és indefinible, irrepresentable, inapropiable... fora de tota mida, física o racional. En aquesta tradició se'ns diu que només un òrgan de l'ésser humà es capaç d'albergar aquesta immensitat: el cor. El sufisme, lluita per mantenir-se al cor de l'islam. I a la dolorida Txetxènia el sufisme és la forma més extensa de l’ islam. Vincent Moon i Bulat Khalylov van enregistrar d'una manera bella i immersiva l'experiència d'aquesta cerimònia de dhikr.
Vincent MoonTrance
19 Descripció arxivística resultats per al Trance
L'escriptor Jordi Esteva torna a Costa d'Ivori per a esbrinar sobre l'esperit de la pantera que es va manifestar durant el rodatge del seu anterior documental "Retorn al país de les ànimes" sobre les creences ancestrals i els fenòmens de tràngol i possessió. En la pel·lícula, rodada en blanc i negre, amb el ritme d'una "road movie", l'escriptor assistirà de nou a una cerimònia de tràngol en la qual un komian serà posseït per l'esperit de la pantera i emprendrà la cerca de l'altra komian, en tota la Costa d'Ivori, posseïda pel mateix esperit poderós. El periple li portarà a la veïna Ghana a la recerca dels únics percussionistes que poden invocar a l'esperit de la pantera amb els seus ritmes.
Jordi EstevaDesprés del fracàs de la Unió Soviètica va sorgir un renovat interès pel xamanisme siberià, que havia estat reprimit primer pels missioners i després per les campanyes soviètiques en contra de la religió, i el nombre de xamans creix sense parar. Però, qui són aquests xamans? ¿Són xarlatans, mags, empresaris o activistes culturals? Seguim el dia a dia d'un xaman buriat que viu a una illa al llac Baikal i passa dels íntims rituals xamànics que pràctica per als seus clients buriats als espectacles que munta a diversos centres turístics per a turistes occidentals a la recerca de cultures “primitives”.
Anya BernsteinViatge iniciàtic a la medina de Fes, una immersió a la seva ciutat antiga, en el seu teixit antropològic i cultural, en el qual cada pas ens descobreix una nova dimensió i afegeix sentits nous al que ja hem vist. Un acostament a una altra cultura, pròxima i distant. Un mirall en el qual reflexionar també sobre el nostre propi món. Fes Ciutat Interior. És una instal·lació en 10 sales consecutives amb projeccions de vídeo en loop, cadascuna de les quals representa un nivell d'aproximació a aquesta ciutat. I una sala fosca amb l'audició d'un Dhikr. Més quatre monitors d'arxiu amb entrevistes. Els visitants decideixen el seu temps i seleccionen segons els seus interessos, cadascun d'ells veu doncs una exposició diferent.
Toni SerraArxius de l'LObservatori 2000
/ CONTEXT 1994 - 2020
Arxius de l'LObservatori 2000
OVNI 2000 reuneix una sèrie de treballs que en la seva majoria pretenem serveixin per a una reflexió plural i multifacetada sobre la noció de COMUNITAT, entesa no com un ideal, com un paradigma tancat i definit; sinó com una realitat de fet; és a dir, espais de relació, socials, antropològics, culturals, i emotius en els quals ja efectivament ens trobem. Més enllà del grau d'acceptació, participació o conflicte que desenvolupem en ells.
COMUNITAT com una realitat clau, sovint segrestada, mediatitzada i caricaturitzada pels estats, pels mercats i ideologies. La "comunitat" d'aquesta manera és allunyada de la necessitat del qual fer quotidià de les realitats. S'impedeix que les persones facin comunitat sense reivindicar una identitat o una pertinença. Es construeixen en canvi "masses d'individus eliminant allò que no obstant això, sempre continua viu per sota, allò que queda de poble, de gent, que no és quanta, que no té nom, que no té davanteres, que no té definició i que en això té la seva força i la seva gràcia". (1)
(1) a partir de: Contra l'home. Agustin Garcia Calvo. Fundació Anselmo Lorenzo. Madrid, 1996 i La Comunitat que ve. Giorgio Agamben. Pre-Textos. València 1996 .
Hall i Auditori. Projeccions simultànies.
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Montalegre 5. 08001 Barcelona
Fa un parell d’anys – tot just després de l’ OVNI de La frontera com a centre –, i potser com a conseqüència del mateix, vam entrar en introspecció, i en aquell espai obert cap endins se’ns anaven repetint una i altra vegada les imatges d’ un film de Bela Tarr, El Cavall de Torí (1). En especial tres seqüències:
Un document sobre el ritual d'una missa; fe i extasis com supervivència en una comunitat puertorriqueña del South Bronx a Nova York.
Dee Dee Halleck"un pot veure el vol de l'ocell, mirar-ho per observar-ho o sentir que vola amb ell. Això és contemplar, convertir-se en l'altre". Hafiz. La contemplació a pesar (o gràcies a) la seva aparent tranquil·litat és el trance que més radicalment dissol, allibera al subjecte. En la contemplació l'altre va calant en nosaltres com una suau pluja... de sobte sense adonar-nos comencem a veure ... el món no està fora i res és inert ... les imatges apareixen i desapareixen sobre el silenci del que no té nom, ni forma ... com en un parpelleig que no és el dels nostres ulls ... potser llavors el mestre interior es mostri en la seva intimitat ... se'l reconeix perquè tot el sec reverdeix..a partir d'aquí sabrem que el cel pot ser també de pedra i els peus caminar pels núvols i ...Però sobretot no l'anomenis ... Doncs desapareixerà.
Vídeos sobre el món àrab
TransArab itinerant 2003-2005
2003 / 2005 / 2006 / 2009 - TransArab
Vídeos sobre el món àrab
La voluntat d’aquest cicle, no és la de proposar una visió panoràmica de la videocreació als països àrabs i islàmics, ni la de reclamar la voluntat de cap representació.
Els treballs que presentem, així com el propi cicle en conjunt, responen a una noció de “talls de realitat”, en el sentit de visions subjectives, que se saben parcials i que no exclouen la contradicció, ni el conflicte; visions que reconeixen una forta tensió en la seva superfície i reclamen aquestes arestes de confusió o violència com a motius urgents de reflexió i coneixement.
Imatges i relats, realitats per si soles, realitats en rizoma: que s’entrellacen sense un centre, ni un significat tancat. I que per aquesta raó fan aflorar no un dualisme cultural en oposició, sinó una xarxa de connexions subterrànies.