A la universitat Gaston Berger del Senegal hi ha prop de 5.000 estudiants. El restaurant universitari proporciona el menjar diari de tota aquesta gent. Una cadena alimentària que funciona cada dia, des de primeres hores del dia fins al vespre. Aquesta pel·lícula ens descobreix la lenta i minuciosa transformació dels aliments, però també els cossos treballant d'aquells que preparen i serveixen els àpats.

Una mirada poètica i penetrant al vell Camal (escorxador) de Quito i la rutina de la feina. "Quan vas al Camal de Quito notes la despresa emocional amb què s'esdevé el procés de convertir animals vius en carn per al consum massiu. Al cap i a la fi és un treball com qualsevol altre, una rutina. L'olor de l'indret és tèbia i penetrant, el soroll intens, els vermells dominants. I a aquest ambient, que per a l'observador ingenu és aterrador i nauseabund, concorren centenars de persones, incloent-hi famílies senceres, a guanyar-se el jornal. No serà que tant d'esforç, tanta mort té un motiu ulterior?.

It for change es una network associada a la xarxa internacional Don Don i ha dut a terme una anàlisi de la globalització des d'una perspectiva feminista. A les centraletes de telecomunicacions del sud, les condicions són extremes a fi de mantenir el contacte amb el nord.

L'esclavitud contemporània és una realitat impactant: a Brasil, les autoritats reconeixen que almenys 25.000 treballadors rurals entren al cicle de l'esclavitud cada any. Homes a la recerca de treball són duts a ranxos aïllats, només per a descobrir que han estat enganyats en un sistema de servitud per deute. Tractats pitjor que animals, aquests homes són forçats a labors extenuants, a viure en barraques abarrotades de gent sense aigua potable. Sense sortida, viuen amb l'esperança de poder algun dia pagar la seva llibertat.

Diversos documentals d'intervenció, que informen i contesten a una situació límit: L' expoliació "legal' d'un país.

En aquest documental, el realitzador intenta captar la cultura en vies de desaparició dels pescadors dels petits pobles turcs a la vora del Mediterrani. Aconsegueix reflectir l'ambient únic de la localitat mitjançant una dinàmica combinació d'imatges i música tradicional. De tant en tant permet que els pescadors es dirigeixin a la seva càmera imparcial i recordin amb nostàlgia les èpoques en les quals la pesca podia mantenir una família sencera sense problemes. Ara tot just poden arribar a fi de mes a causa de les noves normatives pesqueres i al fet que cada vegada hi ha menys peixos. La pel·lícula posa de manifest que no solament estan desapareixent els peixos d'aquests llocs, sinó també la comunitat grega, abans molt nombrosa.

Autonomía obrera és una pel·lícula al voltant de les lluites autònomes a Espanya als anys 70, un relat de l'altre moviment obrer, una reescriptura de la transició postfranquista. Contra la memòria històrica, la memòria política.

Deu aturats i aturades expliquen per què i com van decidir deixar de treballar. Després d'haver conegut durant un cert temps el món laboral, aquest homes i dones han fugit de la fàbrica, el magatzem o l'oficina: decidits a no acceptar mai més les regles de la guerra econòmica actual. Lluny de la imatge de l'aturat angoixat o deprimit “aquests són aturats que no demanen feina”, expliquen obertament perquè cerquen de realitzar-se fora del món del treball, amb molt pocs recursos, però disposant de molt més temps per dedicar-lo a ells mateixos.

Noves idees per a l'explotació dels treballadors mexicans.