Treball flexible, vida incerta i precària, infotreball, expropiació del treball comunicatiu per servir a la transnacional que governa l'imperi... les condicions del precari treball temporal en que es troben milions de persones en la societat global que s'està construint.

Recorregut per la vida dels Pakistanesos de Barcelona. Ens parlen sobre la seva feina, el seu viatge fins arribar a Barcelona la seva família, entre d'altres. Visitem alguns dels llocs on solen estar: la Rambla del Raval, els locutoris, la platja de la Barceloneta i les tres Xemeneies.

Sobre la immigració llatina en els EUA.

Enmig de 600 kebabs al dia, estudiants malhumorats i sopa salada, tres cuiners i un ajudant de la petita cafeteria de la Universitat de Teheran realitzen les seves tasques al mercat i a la cuina amb enginy i ironia, filosofant sobre cuina i sobre la vida en general.

The Devil's Miner (El miner del diable) és un documental que mostra la vida de dos germans, Basilio de 14 i Bernardino de 12 anys, els quals treballen de manera brutal a les mines bolivianes de plata a Cerro Rico, que es remunten al segle XVI. Aferrats a una vida sense un pare, els germans van a l'escola amb l'esperança de sortir de les mines algun dia, i poder tenir els ingressos suficients per ajudar la seva família.A través dels ulls d'aquests dos nens, trobem el món dels miners, devots catòlics, què tallen els seus lligams amb Déu per entrar dins la muntanya. Aquesta creença antiga fa que el Diable "El tío” sigui representat per centenars d'estàtues construïdes en els túnels, ja que aquesta deïtat determina el destí de tot home que treballa dins de les mines.

Mohamed Ramzam es un pakistanès que es guanya la vida repartint bombones de butano en al barri del Raval des que va arribar a Barcelona. Malgrat no disposar d'un sou i viure solament de les propines ha aconseguit portar els seus 3 fills i la seva dona des del Paquistà, i viuen en un magatzem habilitat com a vivenda en el cor del Raval, on segueixen aferrats a la tradició musulmana del seu país.

La pel·lícula tracta la reactivació de les manifestacions de dones contra la prohibició de treballar introduïda pels talibans. Les seqüències van ser preses als carrers de Kabul durant la filmació afganesa OSAMA el novembre de 2002. Mil dones havien d'actuar en aquesta escena. Les seves experiències personals eren idèntiques a la dels protagonistes. La majoria de les dones van participar a l'escena de la manifestació per guanyar diners. Amb la seva reivindicació pel treball esperaven millorar la seva situació real.

Podem escoltar a cinc dones de la comunitat Zapoteca les històries de la qual s'intercalen amb imatges del treball i de la vida de la regió. Elles mostren el valor de la seva independència econòmica i del seu paper en la comunitat. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius