Conjunt de 20 vídeos produïts a diferents centres penitenciaris de la ciutat de Quito en un procés clandestí de tres anys de durada. Lluny d'idealitzar els mecanismes participatius, el mètode d'aquest projecte audiovisual manté en els registres el punt de vista dels confinats. Sigui aquesta mirada mitjançada per les tècniques d'aprenentatge sobre gràfica o com a actors situats enfront de la càmera, els presos són plenament conscients del treball a realitzar i, simultàniament, de les motivacions darrere d'aquest projecte, entre les quals destaca el fet de generar accions creatives com a mecanismes de resistència a l'alienació. La clandestinitat de la càmera i el procés horitzontal de creació van produir un vincle afectiu que en un cas específic va traspassar el cercle de la presó i va formular el mateix esquema en llibertat, tot afectant familiars i amics.

El documental Mardi Gras, Made in China, segueix la pista de les boletes de plàstic que s'utilitzen per fer els collarets del Mardi Gras (Dijous Gras) -que la gent intercanvi per despullat-se pels carrers de Nova Orleans durant les celebracions del Carnaval –24 hores de festa durant 7 dies, a les disciplinades fabriques de Fuzhou de Xina –on treballadores adolescents viuen i enfilen les boletes dels collars les 24 hores dia, tots els dies. Amb una mirada plena d'humor i curiositat el documental proposa una connexió equilibrada i global al presentar els treballadors als festívols a través d'un producte d'un sol ús: els collars del Mardi Gras.

Benguigui engega la seva càmera en una zona multiètnica dels afores de París. Aquests “patis del darrere” de París –guetos suburbans industrials plens de migrants pobres– són un terreny abonat per als problemes socials on es produeix un xoc de cultures i identitats.

En un quart de segle, els immigrants magribins establerts a França han dut les seves famílies. Acostumaven a viure als barris de barraques abans d'ocupar els suburbis populars. Varen enviar els seus fills a l'escola i aquests nens van créixer a França. Avui els seus néts no poden avançar sense memòria, ja que sobre aquesta comunitat de dos milions de persones, un terç dels quals posseeix la nacionalitat francesa, pesa un doble silenci: el dels pares i el de les institucions. Mémoires d'immigrés, l'Héritage maghrébin, traça un retrat intern d'aquesta comunitat escampada pels quatre cantons del territori francès. Dividit en tres parts: "els pares", "les mares" i "els nens" la pel lícula es construeix a través de testimonis commovedors i entretallats.

Un document sobre l'aïllament i la solitud en la vida diària. En un ambient de completa alienació laboral es mostra els solitaris mons dels treballadors d'una oficina: managers, senyores de la neteja. Contraposa el brillant i glamouroso món hiperreal amb la foscor interior de qui ho habiten. OVNI 2000 Comunitat 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

Un curt a partir d'una entrevista en una fleca de Berlín. Quan vaig establir conversa amb els que hi treballen, em van dir que eren de l'Iraq. Mentre parlaven entre ells, insistien cada vegada més en el fet que eren tots kurds i que feien pa seguint la tradició kurda. A l'aparador hi ha un rètol que posa en alemany “pa pla oriental” i em va entrar la curiositat d'esbrinar per què la fleca s'havia “orientalitzat”.