Conjunt de 20 vídeos produïts a diferents centres penitenciaris de la ciutat de Quito en un procés clandestí de tres anys de durada. Lluny d'idealitzar els mecanismes participatius, el mètode d'aquest projecte audiovisual manté en els registres el punt de vista dels confinats. Sigui aquesta mirada mitjançada per les tècniques d'aprenentatge sobre gràfica o com a actors situats enfront de la càmera, els presos són plenament conscients del treball a realitzar i, simultàniament, de les motivacions darrere d'aquest projecte, entre les quals destaca el fet de generar accions creatives com a mecanismes de resistència a l'alienació. La clandestinitat de la càmera i el procés horitzontal de creació van produir un vincle afectiu que en un cas específic va traspassar el cercle de la presó i va formular el mateix esquema en llibertat, tot afectant familiars i amics.

Aquest document té el ritme dels seus protagonistes, retrata el seu pols, la quotidianitat d'una família en el mitjà rural Mexicà. Pelicula en blanc i negre d'una extraordinària bellesa, realitzada amb les mes rudimentàries eines. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

Vídeo informe sobre la presa de terres del "Movimiento de Trabajadores Desocupados", el 26 de juny al partit La Matanza, a la perifèria de la ciutat de Buenos Aires. El relat ens apropa a la compressió de les formes d'auto -organització dels treballadors desocupats al voltant d'una necessitat i com l'acció directa deriva en un dur enfrontament amb les forces de seguretat. També ens mostra les seves propostes per pensar altres lògiques de propietat, fora de la societat capitalista.

En un món en què l'economia ja no està al servei de l'home sinó al contrari, els objectius de productivitat i els mètodes de gestió duen els treballadors al límit de les seves forces. Mai les malalties, els accidents laborals i el patiment físic i psicològic havien arribat a aquests nivells.

Converses entre minyones i senyores a Mèxic DF.

Can Ricart fou una fàbrica tèxtil durant el segle XIX. Un complex industrial amb diversos tallers en el segle XX. A principis del XXI, l'aprovació del Pla 22@ per a la reforma de les àrees industrials del Poblenou previ el seu enderrocament per a la construcció de varis edificis d'oficines. Es va convertir llavors en un objecte de litigi entre els tallers afectats, el propietari i promotor, Federico Ricart, Marquès de Santa Isabel, els defensors del valor patrimonial del conjunt i el seu ús públic, i l'ajuntament, responsable del pla urbanístic.