Una mirada poètica i penetrant al vell Camal (escorxador) de Quito i la rutina de la feina. "Quan vas al Camal de Quito notes la despresa emocional amb què s'esdevé el procés de convertir animals vius en carn per al consum massiu. Al cap i a la fi és un treball com qualsevol altre, una rutina. L'olor de l'indret és tèbia i penetrant, el soroll intens, els vermells dominants. I a aquest ambient, que per a l'observador ingenu és aterrador i nauseabund, concorren centenars de persones, incloent-hi famílies senceres, a guanyar-se el jornal. No serà que tant d'esforç, tanta mort té un motiu ulterior?.
Trabajo
53 Descripció arxivística resultats per al Trabajo
Entrevista amb Carolina del Olmo.
A la universitat Gaston Berger del Senegal hi ha prop de 5.000 estudiants. El restaurant universitari proporciona el menjar diari de tota aquesta gent. Una cadena alimentària que funciona cada dia, des de primeres hores del dia fins al vespre. Aquesta pel·lícula ens descobreix la lenta i minuciosa transformació dels aliments, però també els cossos treballant d'aquells que preparen i serveixen els àpats.
Marie-Louise SarrChina Blue dibuixa un matisat, tendre i colpidor retrat sobre el dia a dia d'unes joves treballadores d'una fàbrica tèxtil a Xina. A la vegada, proporciona un informe actualitzat i alarmant sobre les pressions econòmiques que instauren les companyies occidentals i les conseqüències humanes que això provoca.
Conversations With the Earth és una iniativa global multimèdia indígena que amplifica les veus indígenes en el discurs global sobre el canvi climàtic i augmenta la capacitat local d'acció. CWE recull testimonis locals sobre l'impacte del canvi climàtic a les comunitats indígenes, històries sobre les conseqüències indesitjades sobre les formes de vida locals, dels esforços impostos per mitigar-ho i mostra exemples de coneixement tradicional i el seu valor per desenvolupar respostes útils al canvi climàtic. CWE és una forma d'escoltar atentament les Stewards * tradicionals de la Terra per a formular una resposta global viable davant el canvi climàtic.
"Estrany és aquell al que sempre se li pregunta: d'on véns germà?” o se li pregunta: fa calor al teu país? No li preocupen els detalls que concerneixen a la gent del país on està o la seva “política” domèstica. Però és el primer en patir-ne les conseqüències. Potser no s'alegri quan ells estan alegres però sempre té por quan ells tenen por”. Mourid Barghouti.
Glòria MartíCom és la teva vida quan tens 17 anys, ets lluny de casa, en una ciutat gegantina i vius i treballes en edificis en construcció per tirar endavant la teva família? Un documental sobre Jamil, un noi afganès que viu a Teheran, els seus desitjos i la seva vida quotidiana.
Judith BeuthUna dona parla sobre un home. Després, ho fa una altra dona. I després, una altra. Aquestes dones també són prostitutes. L'home és un client o un germà, un veí, un cap, un amic de la infància, un marit, un dependent de la botiga del cantó, un fill, un transeünt. “Vull tocar, delicadament, la vida quotidiana darrere de les llums de neó. La rutina, la tendresa, el desig, l'espera, la intimitat". Khristine Gillard
Seminari amb Andrea Cavalletti i Marcello Tarì. La Base - Barcelona 3 - 4 de novembre 2016. Quina és la temporalitat justa de la revolució? És potser la d'estar atents al vaivé quotidià de la política clàssica, així com a les forces visibles que la determinen i orienten, anomenin-se capitalisme, sistema financer o globalització? Llavors, és estar atents a l'ahir i preparar el demà? O potser hem de situar-nos a una profunditat major, hem d'obrir el camp de l'horitzó per no quedar captius, a dins de l'esdevenir revolucionari, sota l'atracció fatal que exerceixen les estructures de poder modernes, govern, frontera, policia, etc., filles de la tramuntana interior que angoixa la civilització occidental, abocant-la de fracàs en fracàs fins al seu actual estat de zombi, de vida degradada que en la mort busca sobreviure's a si mateixa… destruint-ho tot al seu pas? És, aleshores, estar atents a l'abans-d'ahir i al passat demà? O, tal volta, trobar una zona de tensió entre ambdues que ens permeti obrir una esquerda per incrementar la nostra potència? Com fer coincidir revolta i revolució? Com destituir un horror la normalitat del qual ens embruixa? I com comprendre aquesta destitució? En el llenguatge ordinari la paraula destitució s'utilitza, per una banda, per assenyalar en sentit polític el procediment de remoció d'un sobirà, de la pèrdua del càrrec d'un cap d'Estat, tal com recentment ha ocorregut al Brasil, però, per altra banda, en un sentit més genèric, la paraula destitució assenyala l'operació de treure-li tot fonament a alguna cosa; per exemple quan es diu que «aquesta història ha estat destituïda de tot fonament». Quant a l'ús actual, tal com apareix a l'àmbit de cert pensament anomenat radical, més que dintre del context de la política clàssica cal orientar-se segons la segona concepció. Aquest és el sentit que adopta, als anys '90 Reiner Schürmann, quan escriu un llibre voluminós per fer la història tant dels principis hegemònics que han presidit la civilització occidental com de la seva destitució. Aquella que Schürmann anomena l'època an-àrquica, és en definitiva la nostra, l'època sense fonaments, la de la crisi de tot principi ordinador del món . En sentit polític entendrem la destitució com l'operació que priva de tot fonament –jurídic, ètic i fins i tot existencial– al poder vigent; i no, per tant, com la simple deposició d'un cap d'Estat. No fa massa temps que el concepte de «poder destituent» o «potència destituent» és present al nostre vocabulari polític. El que farem serà repassar la genealogia d'aquest concepte i situar-ho en la nostra actualitat. El terminus ante quem per al temps recent és el 2001, quan el Colectivo Situaciones va escriure un llibre sobre la revolta argentina d'aquell mateix any i va parlar d'una «insurrecció destituent». Després, passant pel Tronti, el 2005, Giorgio Agamben el 2013, arribem fins al Comità Invisible el 2015. Però, el vertader punt de partida d'una teoria de la destitució hem de datar-lo al segle passat, precisament a l'obra d'en Walter Benjamin, en particular l'assaig del 1921, Crítica de la violència. El que hem de comprendre ara és especialment la manera com es manifesta la potència destituent: en un gest? Un enunciat? Un lloc? O més aviat es tracta d'un temps particular? O, potser, d'una atmosfera?