¿Dónde está mi tribu?  Teoria i pràctica de les cures. Intervenció i debat amb Carolina del Olmo, després de la projecció de: The swedish theory of love d' Erik Gandinni, el12 novembre de 2016 a l'Espai Calabria de Barcelona. "La soletat va a l'alça. Hem de travessar les oposicions binàries que pretenen fer-nos elegir entre dues opcions, l'una dolenta i l'altra pitjor. No es tracta de tornar a la vella família estrictament patriarcal, però tampoc ens hem de conformar amb la soledat metropolitana. Es tracta de crear, d'assajar, altres maneres de viure i d'estimar".

La Zona Franca, l'antiga zona comercial de la indústria tradicional, i el 22@, el nou espai del capitalisme logístic i tecnològic, són, com ja suposàvem, sobretot part d'un gran negoci immobiliari emparat sota el paraigua de la renovació postindustrial de Barcelona. Llavors, quines plusvàlues econòmiques i simbòliques generen i en qui reverteixen? Quins avantatges obtenen les empreses i les institucions en aquesta simbiosi? I els treballadors?

(...) Sense cap pudor, el 28 de febrer, en plena emergència per Coronavirus –en 5 dies s'havia arribat als 110 infectats oficials a la zona, ja fora de control–, la patronal industrial italiana, Confindustria, va iniciar una campanya en xarxes amb l'etiqueta #YesWeWork. "Hem de abaixar el to, fer entendre a l'opinió pública que la situació s'està normalitzant, que la gent pot tornar a viure com abans", va dir el president de Confindustria Llombardia, Marco Bonometti, als mitjans. El missatge del vídeo promocional per als socis internacionals era un despropòsit: "S'han diagnosticat casos de Coronavirus a Itàlia, però com en molts altres països", minimitzaven. I mentien: "El risc d'infecció és baix". Donaven la culpa als mitjans per un injustificat alarmisme, i al mateix temps que mostraven a obrers treballant a les seves fàbriques presumien que totes les fàbriques continuarien "obertes i a ple rendiment, com sempre". Tan sols cinc dies després va esclatar l'enorme brot de contagis i morts que va acabar sent el més important d'Itàlia i d'Europa. Però ni així van retirar la campanya, ni molt menys es van plantejar tancar les fàbriques. Extracte de l'article: Bèrgam, la massacre que la patronal no va voler evitar. L'àrea d'Itàlia més devastada per la Covid-19 és un gran pol industrial. No es va declarar mai zona vermella a causa de les pressions dels empresaris. El cost en vides humanes ha estat catastròfic. Alba Sidera, Roma, 10/04/2020  

Podem escoltar a cinc dones de la comunitat Zapoteca les històries de la qual s'intercalen amb imatges del treball i de la vida de la regió. Elles mostren el valor de la seva independència econòmica i del seu paper en la comunitat. 6 Mostra de Vídeo & Fenòmens Interactius

La pel·lícula tracta la reactivació de les manifestacions de dones contra la prohibició de treballar introduïda pels talibans. Les seqüències van ser preses als carrers de Kabul durant la filmació afganesa OSAMA el novembre de 2002. Mil dones havien d'actuar en aquesta escena. Les seves experiències personals eren idèntiques a la dels protagonistes. La majoria de les dones van participar a l'escena de la manifestació per guanyar diners. Amb la seva reivindicació pel treball esperaven millorar la seva situació real.

Mohamed Ramzam es un pakistanès que es guanya la vida repartint bombones de butano en al barri del Raval des que va arribar a Barcelona. Malgrat no disposar d'un sou i viure solament de les propines ha aconseguit portar els seus 3 fills i la seva dona des del Paquistà, i viuen en un magatzem habilitat com a vivenda en el cor del Raval, on segueixen aferrats a la tradició musulmana del seu país.

The Devil's Miner (El miner del diable) és un documental que mostra la vida de dos germans, Basilio de 14 i Bernardino de 12 anys, els quals treballen de manera brutal a les mines bolivianes de plata a Cerro Rico, que es remunten al segle XVI. Aferrats a una vida sense un pare, els germans van a l'escola amb l'esperança de sortir de les mines algun dia, i poder tenir els ingressos suficients per ajudar la seva família.A través dels ulls d'aquests dos nens, trobem el món dels miners, devots catòlics, què tallen els seus lligams amb Déu per entrar dins la muntanya. Aquesta creença antiga fa que el Diable "El tío” sigui representat per centenars d'estàtues construïdes en els túnels, ja que aquesta deïtat determina el destí de tot home que treballa dins de les mines.

Enmig de 600 kebabs al dia, estudiants malhumorats i sopa salada, tres cuiners i un ajudant de la petita cafeteria de la Universitat de Teheran realitzen les seves tasques al mercat i a la cuina amb enginy i ironia, filosofant sobre cuina i sobre la vida en general.