"Tingis és l'antic nom de Tànger. Tànger t'atreu...I tu l'atreus a ella, com si t'atrapés interiorment". "Vaig néixer a Tànger i mai surto de Tànger. Així que no vull anar-me'n de Tànger. Vull quedar-me a Tànger".

A l'abril de 2013, la cantant estatunidenca Patti Smith viatja a la tomba de l'escriptor francès Jean Genet a Larraix, el Marroc. Li porta tres pedres que va recollir per a ell fa més de 30 anys. "Hi ha llocs d'anhel. Hi ha promeses que ens acompanyen tota la vida. I hi ha amics que escolten i pregunten. Frieder Schlaich i Patti Smith estan units per una amistat així. Tànger és el lloc, i la promesa és la que li van fer a Jean Genet. Patti Smith ha guardat el secret durant molts anys, dins d'una capsa de llumins. Quan l'atzar crea una situació que ho uneix tot, pot complir la seva promesa. Frieder acompanya a Patti per la ciutat que sent tan pròxima, i ella parla del que li és pròxim. Al cementiri es troben amb un nen que porta encara més lluny l'encanteri de la història. Dos rotllos de pel·lícula en blanc i negre, una Bolex i els pocs minuts previs a una actuació en directe limiten el temps de rodatge. La concentració necessària i el coneixement mutu és el que distingeix a la pel·lícula. La visió a través de l'oceà resideix en la seva limitació". (Berlinale Shorts 2014).

Encara que la seva obra musical i literària no és extensa ni molt coneguda, a part del seu best seller-novel·la "El cel protector", el compositor i escriptor estatunidenc Paul Bowles (1910-1999) va ser un home d'immens carisma i influència. Quan es va traslladar a Tànger (el Marroc) l'any 1949, era una ciutat dividida en zones, un santuari perquè artistes, escriptors i rics fessin el que volguessin sense por de ser perseguits. Aviat van començar a visitar-lo amics i coetanis de Paul procedents dels Estats Units: Tennessee Williams, Truman Capot, Gore Vidal, Jack Kerouac, Alan Ginsberg, William Burroughs i molts altres. La Neo-Lost Generation, els Beats, els Hippies, tots el buscaven, atrets pel món misteriós i màgic que descrivia en els seus llibres. Però això era només una cara. Encara que Paul Bowles mai va ocultar la seva homosexualitat, estava casat amb l'escriptora lesbiana Jane Bowles. El que els atreia malgrat que les seves personalitats extremadament diferents era una visió compartida del món: que un ha de viatjar fins al punt de no retorn per a trobar la salvació. Basada en una sèrie exclusiva d'entrevistes amb Bowles poc abans de la seva mort i en anècdotes aportades pels seus amics i col·laboradors, la pel·lícula narra una vida audaç i visionària i una relació modelada per una codependència que anava molt més enllà de la sexualitat. Entre els participants figuren Gore Vidal, Bernardo Bertolucci, John Waters, Ruth Fainlight, Edmund White, William Burroughs, Francis Bacon i molts altres.

A mitjan dècada dels cinquanta, Tànger es va convertir en un paradís per artistes, poetes i intel·lectuals. Atrets per la influència de Paul Bowles, els membres de la Generació Beat van acudir en massa a aquesta ciutat del nord del Marroc a la recerca d'inspiració, un espai per a completar els seus esforços creatius i una mostra del somni marroquí. Malgrat les importants contribucions dels artistes i intel·lectuals marroquins a aquest entorn cultural, les narratives occidentals sovint van marginar la seva presència, reduint-los a meres ombres o ometent-los per complet. Aquesta pel·lícula serveix d'homenatge a aquesta profunda intersecció de somnis i realitats dislocades.

"Una col·laboració amb l'escriptora Lucy Sante realitzada a Tànger (el Marroc), una ciutat en la qual cap dels dos havíem estat mai. De camí de l'aeroport al centre de la ciutat, ens va sorprendre el paisatge que es veia des de les finestretes del cotxe: un enorme projecte de construcció en marxa en totes direccions. Encara que en si mateix no era inusual, ens quedem muts per l'escala èpica i el pla aparentment incomprensible del desenvolupament i ens sentim atrets a tornar junts a aquesta zona desconcertant".

Sota l'ombra benèvola de Jean Genet, enterrat al Marroc, aquesta pel·lícula és un diàleg entre els vius i els morts, una invitació per unir aquests regnes, entre la revolta humanista silenciosa i l'elegia poètica. Una família cuida amb afecte una tomba blanca, en un cementiri amb vistes al mar. Estem a Larraix, al sud de Tànger, on Jean Genet va viure els deu últims de la seva vida. Avui, l'escriptor és per fi a casa, entre els seus. I per als habitants de la ciutat, és una llegenda. Pocs el van conèixer en realitat. Menys encara l'han llegit. Gairebé tots l'han reinventat per a si mateixos. Cadascun té la seva pròpia història per a contar. Però tots coincideixen en una cosa: "Jon Joney" els valorava. Ell estava del seu costat. Aquestes persones senzilles, pobres i francament invisibles formen el poble sense veu i sense futur del Marroc. Encarnacions vives dels personatges de la seva obra, ara vigilen la seva tomba.

A principis dels anys 70, Jean Genet és a Tànger, té seixanta anys i ja no escriu. Viu a l'hotel El Minza, un palau, on passa dies sencers llegint, fumant i dormint (pren nembutal, un barbitúric utilitzat com a somnífer). Només surt a primera hora de la tarda per prendre un cafè amb llet en un dels bars del Petit Socco. Allí a vegades es troba amb el jove escriptor marroquí Mohamed Choukri. La seva conversa és banal, amistosa. A vegades parlen de literatura. Genet ja no escriu, però continua habitat per ella.

El món de Paul Bowles, i la seva relació amb alguns dels escriptors i amics marroquins. Entrevistes amb Paul Bowles, Mohamed Choukri, Mohamed Mrabet, Abdelwahaid Boulaich, Mohammed Temsamani...