Finalment, els cristians i els musulmans fonamentalistes han entès que els seus valors bàsics són més o menys els mateixos. Uneixen les seves forces i aconsegueixen controlar el pròsper hemisferi nord. Un enorme mur mundial està a punt d'acordonar la resta del planeta. Els vilatans, els infidels i les demés persones dolentes es queden a l'altra banda del mur. Visca la Gran Unió del Nord! Però ningú està a salvaguarda, l'amenaça és imminent. Quina és la solució al problema? The Voice Television Network té la resposta.

El 2003, el palau de Bagdad de Saddam Hussein va ser saquejat. Un Ferrari Testarossa vermell va desaparèixer del seu garatge. Conforme passen els anys van apareixent en diferents llocs del món alguns dels cotxes que van ser robats del mateix garatge; alguns estan destrossats i altres, en perfecte estat. El Testarossa encara continua allà fora, creuant com un fantasma el desert interminable.

The Planet és un intent de buscar respostes sobre les veritats i mentides dels preocupants canvis globals que, segons molts, ja estan tenint lloc. L'equip de rodatge ha estat treballant durant més de 2 anys i ha visitat uns 25 països de tot el món. L'estil visual i el contingut inesperat de la pel·lícula desentranyen l'actitud distant que molta gent s'ha forjat en relació amb aquest tema. Abasta més enllà del canvi climàtic; tracta de la Terra com un tot, del conjunt de canvis globals que experimentem en l'actualitat.

Erika, Anette i Pär són tres solters que desitgen trobar l'amor i una parella a Estocolm, la ciutat amb més solters del món, Erika és una xicota jove que busca la màgia que neix quan es troben dues ànimes bessones. Anette, una dona de mitjana edat molt segura de si mateixa, busca un home alt i ros amb qui connectar. Pär, un conductor d'autobusos, té un estil de vida juvenil i no perd l'esperança. Intenta trobar la intimitat per altres vies.

The Gladiators és una ombrívola sàtira situada en un futur pròxim en què les grans potències del món, l’Est i l’Oest, alineats i no-alineats, reconeixen la possibilitat d’una guerra mundial imminent i intenten evitar-la canalitzant els instints agressius del home d’una manera més controlable. Ho fan mitjançant la creació d’una Comissió Internacional, seguint el model de les Nacions Unides, dedicada a organitzar una sèrie de lluites entre equips de soldats escollits de cada país. Aquestes competicions, que poden ser a mort, són anomenades “Jocs de Pau” i són retransmeses per la televisió global per satèl·lit, amb patrocinadors i anuncis. La pel·lícula segueix el Joc 256 [...]. El grup internacional d’oficials que estan veient el Joc 256 decideixen eliminar un home i una dona d’equips rivals que s’ajuden mútuament, perquè pensen que aquestes formes de comunicació constitueixen la major amenaça a l’estabilitat del sistema mundial existent.

La confiança del consumidor fa que el món giri. Però també és una forca destructiva que tard o d'hora provocarà el col·lapse ecològic del planeta. Però hi ha esperança: un nou fantasma recorre occident –el fantasma de de la desconfiança del consumidor. Per què el punt de vista del consumidor provoca tanta colera avui dia? Per què el privilegi de comprar coses no ens condueix automàticament a la felicitat? Per què existeix tanta buidor malgrat la nostra riquesa? A Surplus, Erik Gandini planteja aquest tema des del punt de vista emocional.

Amb l'objectiu de documentar el moviment contra la propietat intel·lectual, la primera part de Still this Film centra la seva atenció en els actors destacats de la pirateria a Suècia: The Pirate Bay, Piratbyran i The Pirate Party. Inclou una anàlisi crítica de les tàctiques de la indústria cinematogràfica de Hollywood i dels EUA, que van pressionar la policia sueca a través de l'OMC, perquè duguessin a terme una operació de recerca i incautació il·legal amb el motiu d'interrompre un canal de distribució popular, The Pirate Bay, una web de recerca de continguts en xarxa P2P compartint arxius utilitzant el protocol Bit Torrent.