Soy defensor de la selva relata com la comunitat de Sarayaku lluita contra la empresa petrolífera argentina CGC quan aquesta comença a realitzar la prospecció sísmica sense el consentiment de la comunitat. El vídeo es desenvolupa amb l'enfrontament de la comunitat de Sarayaku per a tractar d'aturar les petrolieres. El conflicte s'agreuja quan intervenen els militars, arribant fins i tot a lluitar cos a cos. Les dones són les protagonistes del vídeo; homes, dones i nens surten a protegir els límits tradicionals, la vida en campaments de pau i vida. La pel·lícula conté testimonis dels avis i música tradicional com a fons. És la història d'un poble petit que lluita per salvar el seu espai de vida.

El moviment indígena de l'Equador, compta amb una de les tradicions de resistència més llargues i intenses de la Llatinoamericà moderna. César Pilataxi, un quítxua de la zona andina, explica les bases de l'enfrontament de la seva comunitat amb els interessos occidentals.

Conjunt de 20 vídeos produïts a diferents centres penitenciaris de la ciutat de Quito en un procés clandestí de tres anys de durada. Lluny d'idealitzar els mecanismes participatius, el mètode d'aquest projecte audiovisual manté en els registres el punt de vista dels confinats. Sigui aquesta mirada mitjançada per les tècniques d'aprenentatge sobre gràfica o com a actors situats enfront de la càmera, els presos són plenament conscients del treball a realitzar i, simultàniament, de les motivacions darrere d'aquest projecte, entre les quals destaca el fet de generar accions creatives com a mecanismes de resistència a l'alienació. La clandestinitat de la càmera i el procés horitzontal de creació van produir un vincle afectiu que en un cas específic va traspassar el cercle de la presó i va formular el mateix esquema en llibertat, tot afectant familiars i amics.

Una mirada poètica i penetrant al vell Camal (escorxador) de Quito i la rutina de la feina. "Quan vas al Camal de Quito notes la despresa emocional amb què s'esdevé el procés de convertir animals vius en carn per al consum massiu. Al cap i a la fi és un treball com qualsevol altre, una rutina. L'olor de l'indret és tèbia i penetrant, el soroll intens, els vermells dominants. I a aquest ambient, que per a l'observador ingenu és aterrador i nauseabund, concorren centenars de persones, incloent-hi famílies senceres, a guanyar-se el jornal. No serà que tant d'esforç, tanta mort té un motiu ulterior?.

En l'agressiva recerca de l' ”or negre” que mou les economies occidentals, les corporacions multinacionals estan treballant per a extreure bilions de dòlars en reserves de petroli sota els boscos de l'Equador. Entre la mitjanit i el cant del gall investiga les operacions de la corporació Encana, una tapadora que, a pesar de les orgulloses declaracions de la seva responsabilitat social, està estenent la contaminació ambiental i violant els drets humans.