Fa dos estius vam viatjar cap a l'hivern austral gairebé empesos per la casualitat i amb els ulls oberts d'esquenes al vent, amb la mirada cap al terra per a protegir-nos de la pols de les dunes prop de la platja. Vam parar uns dies en un Lloc Vent on encara no arriben les xarxes i els comptats visitants són fins un cert punt respectuosos i silenciosos. Amb aquesta gent vam estar sols acompanyats per animals-monument, res més a 300 quilòmetres a la rodona (que més es podria desitjar). Després vam veure arribar un grup de turistes (potser som turistes del monument o de l'esperit), es van aturar a mirar. Els elefants i les persones es miren en silenci, el moment és tal que els aparells de robar llum, i el so emmudeixen. Vam conèixer a Mariano i ens va parlar, certament sense pretendre ni tan sols voler comprendre... sols per provar. Recordem una nit, la respiració tallada per la salutació de les balenes. No ens enganyem per buscar-ho quelcom va canviar.

Compilació del patrimoni fílmic colombià relacionada amb les comunitats indígenes. Lectura dels arxius del Patrimonio Fílmico Colombiano. Colección Acevedo (material de 1932 a 1948) i Marco Tulio Lizarazo (entrega d'armes del Guerriller Guadalupe Salcedo, 1953).

A principis de 1994 vam arribar gairebé per accident a la presa de Silva, a San Francisco del Rincón, Estat de Guanajuato, Mèxic. L'espectacle que vam trobar va ser desolador: centenars de cadàvers i aus agonitzant escampades per tota la presa. En el terme de dos mesos hi van morir més de 35.000 aus per la contaminació de l'aigua. Aquestes evidències són presagis del món que s'acosta. Las aguas del mal és una reflexió sobre el que hem fet del nostre temps a finals del segle XX.

A través de les dones, es segueix la lluita per aconseguir un preu just en els seus productes artesanals per tenir una vida digna, donar una educació al seus fills i seguir en la resistència.

A través d'imatges, testimonis, articles de premsa, música, manifestacions i tradicions, la comunitat de La Vega, barri consolidat de la capital, narra la història del seu progrés, expansió i consolidació. L'organització conseqüent i autogestionada d'aquesta població troba les seves bases en un profund sentit de pertinença, signat per les manifestacions de les seves arrels indígenes, negres i revolucionàries.

Vídeo informe sobre la presa de terres del "Movimiento de Trabajadores Desocupados", el 26 de juny al partit La Matanza, a la perifèria de la ciutat de Buenos Aires. El relat ens apropa a la compressió de les formes d'auto -organització dels treballadors desocupats al voltant d'una necessitat i com l'acció directa deriva en un dur enfrontament amb les forces de seguretat. També ens mostra les seves propostes per pensar altres lògiques de propietat, fora de la societat capitalista.

Aquest vídeo parla sobre la situació que es viu a Bolon Aja'aw, un poble situat al nord de xiapas, prop de Agua Azul, del famós sistema de rius subterranis i canals. El govern federal va vendre les terres de Bolon Aja'wa sense permís de la comunitat. El vídeo documenta una trobada entre les autoritats zapatistes i els funcionaris del govern mexicà, i ofereix una visió crítica de les conseqüències de l'anomenat ecoturisme.

Chávez, escollit President de Veneçuela el 1998, és un heroi popular carismàtic i imprevisible, estimat per la classe obrera del seu país, i un adversari formidable de les estructures de poder que cerquen la seva renuncia. El dia 11 d'abril de 2002, dos realitzador independents es trobaven din del Palau del govern, quan es va produir e cop d'estat contra el seu govern. També eren present quan va reprendre el govern 48 hores més tard, rodejat pels seus seguidors que no amagaven la seva alegria. El material que va rodar es va convertir en un reportatge del que potser sigui el cop d'estat més curt de la història. És un document únic sobre el funcionament del poder i un retrat extraordinari de l'home que segons Wall Street Journal, ha convertit a Veneçuela en el mal de cap més gran per Washington a Llatinoamèrica, després de Cuba.