Un documental que explica com la Veneçuela d'Hugo Chávez empra la riquesa provinent del seu petroli per aconseguir poder polític i desafiar l'hegemonia nordamericana a la regió. Els seus enormes dipòsits de cru sumen més petroli que el Regne d'Aràbia Saudita i converteixen Hugo Chávez en el nou superpoder energètic a Amèrica.

Chávez, escollit President de Veneçuela el 1998, és un heroi popular carismàtic i imprevisible, estimat per la classe obrera del seu país, i un adversari formidable de les estructures de poder que cerquen la seva renuncia. El dia 11 d'abril de 2002, dos realitzador independents es trobaven din del Palau del govern, quan es va produir e cop d'estat contra el seu govern. També eren present quan va reprendre el govern 48 hores més tard, rodejat pels seus seguidors que no amagaven la seva alegria. El material que va rodar es va convertir en un reportatge del que potser sigui el cop d'estat més curt de la història. És un document únic sobre el funcionament del poder i un retrat extraordinari de l'home que segons Wall Street Journal, ha convertit a Veneçuela en el mal de cap més gran per Washington a Llatinoamèrica, després de Cuba.

Aquest vídeo parla sobre la situació que es viu a Bolon Aja'aw, un poble situat al nord de xiapas, prop de Agua Azul, del famós sistema de rius subterranis i canals. El govern federal va vendre les terres de Bolon Aja'wa sense permís de la comunitat. El vídeo documenta una trobada entre les autoritats zapatistes i els funcionaris del govern mexicà, i ofereix una visió crítica de les conseqüències de l'anomenat ecoturisme.

Vídeo informe sobre la presa de terres del "Movimiento de Trabajadores Desocupados", el 26 de juny al partit La Matanza, a la perifèria de la ciutat de Buenos Aires. El relat ens apropa a la compressió de les formes d'auto -organització dels treballadors desocupats al voltant d'una necessitat i com l'acció directa deriva en un dur enfrontament amb les forces de seguretat. També ens mostra les seves propostes per pensar altres lògiques de propietat, fora de la societat capitalista.

A través d'imatges, testimonis, articles de premsa, música, manifestacions i tradicions, la comunitat de La Vega, barri consolidat de la capital, narra la història del seu progrés, expansió i consolidació. L'organització conseqüent i autogestionada d'aquesta població troba les seves bases en un profund sentit de pertinença, signat per les manifestacions de les seves arrels indígenes, negres i revolucionàries.

A través de les dones, es segueix la lluita per aconseguir un preu just en els seus productes artesanals per tenir una vida digna, donar una educació al seus fills i seguir en la resistència.

A principis de 1994 vam arribar gairebé per accident a la presa de Silva, a San Francisco del Rincón, Estat de Guanajuato, Mèxic. L'espectacle que vam trobar va ser desolador: centenars de cadàvers i aus agonitzant escampades per tota la presa. En el terme de dos mesos hi van morir més de 35.000 aus per la contaminació de l'aigua. Aquestes evidències són presagis del món que s'acosta. Las aguas del mal és una reflexió sobre el que hem fet del nostre temps a finals del segle XX.

Compilació del patrimoni fílmic colombià relacionada amb les comunitats indígenes. Lectura dels arxius del Patrimonio Fílmico Colombiano. Colección Acevedo (material de 1932 a 1948) i Marco Tulio Lizarazo (entrega d'armes del Guerriller Guadalupe Salcedo, 1953).