De la Veneçuela d'ahir va néixer la Veneçuela d'avui, víctima de polítiques latifundistes i d'una segregació social que allunya una part de la seva població dels recursos econòmics i socials bàsics (treball, salut, educació...). Una segregació que implica que l'existència estigui vinculada a la resistència, disfressant una lluita de classes en un combat per la dignitat d'un sostre... To Exist is to Resist és el testimoniatge d'una lluita que sobrepassa el marc del país on té lloc, la lluita per l'habitatge, proposant una reflexió sobre la propietat privada en la veu dels qui ja van prendre més de 160 edificis en el país de la Revolució Bolivariana. Al llarg d'aquesta pel·lícula, entrem al cor del Comitè Nacional dels Sense Sostre per mitjà dels seus principals protagonistes, soldats somiadors, soldats que prenen edificis abandonats a fi de tornar-los al poble. Aquest poble que va construir el sostre, les parets i que observava des de l'exterior aquesta porta tancada amb clau.

La història de l'explotació de la terra i dels seus habitants originals per part de masovers i terratinents xiapanencs, l'organització mil·lenària d'aquests pobles en contra de l'opressió i la seva lluita per recuperar els seus drets i la terra que els fou violentament sostreta.

Aquest video de Dee Dee Halleck és una mirada a la representació mediàtica nord-americana d'Amèrica Llatina. Des de principis del segle XX els mitjana en Estats Units han promogut imatges estereotipades d'Amèrica Llatina per a justificar el concepte de dominancia i lideratge en tot l'hemisferi. 3 Mostra de Vídeo Independent de Barcelona 1996.

Storm és un bonic i poderós vídeo que documenta tres setmanes històriques a Mèxic, del 24 de febrer al 11 de març. El vídeo segueix la caravana zapatista, que va viatjar a través de 12 estats mexicans visitant les comunitats indígenes. A Mèxic DF els esperaven més de 300.000 persones.

El moviment indígena del Cauca ha passat per moments històrics de guerra en què s'ha vist obligat a utilitzar el dret a una resistència civil violenta, com a resposta als atacs de diferents grups armats. Actualment és un moviment pacifista centrat en el respecte a la vida i a tot el que la fa possible.

Deixant enrere la costa del Pacífic, endinsant-se a la selva amazònica, creuant la serralada dels Andes: remeiares, vegetalistes, xamans..., ancians conscients de les seves tradicions i dels nostres temps, es presenten. Lliures, hospitalaris i plens de gràcia accedeixen a mostrar-te els seus tresors més preuats. Què representa una curació? Terra i art es barregen per Sierra i Selva en aquesta aventura plena de detalls íntims que transcendeixen del conegut al desconegut de l'ésser.

Després d'un any de lluita de guerrilles a Bolívia juntament amb un grup de 52 camarades, el Che va morir. El somni d'unificar Llatinoamèrica mitjançant la revolució armada havia arribat a la seva fi. Ciro Bustos, el seu antic tinent, es la persona a qui la majoria de llibres d'història culpabilitzen de la seva mort per haver-lo traït. Quan va ser capturat va dibuixar retrats del Che per l'exercit bolivià. Des d'aleshores ha viscut en silenci i ara apareix per primer cop en un documental. La seva versió dels fets planteja interrogants sobre com es va escriure la Història.

Soy defensor de la selva relata com la comunitat de Sarayaku lluita contra la empresa petrolífera argentina CGC quan aquesta comença a realitzar la prospecció sísmica sense el consentiment de la comunitat. El vídeo es desenvolupa amb l'enfrontament de la comunitat de Sarayaku per a tractar d'aturar les petrolieres. El conflicte s'agreuja quan intervenen els militars, arribant fins i tot a lluitar cos a cos. Les dones són les protagonistes del vídeo; homes, dones i nens surten a protegir els límits tradicionals, la vida en campaments de pau i vida. La pel·lícula conté testimonis dels avis i música tradicional com a fons. És la història d'un poble petit que lluita per salvar el seu espai de vida.

Tracta sobre els canvis que s'estan produint al Delta del Plata (Argentina), segona conca aqüífera del planeta, les seves formes de vida i els seus personatges. La càmera ens introdueix sense presses en els ritme de llurs vides, ressalten el detall a través d'una mirada subjectiva que apropa l'espectador cap a una nova realitat vivencial.