Juliol a Mittimatalik, una petita i aïllada comunitat situada en una illa de Baffin, al nord del Cercle Àrtic. El sol no es pon durant quasi tres mesos. Les glaceres flueixen a la mar, els trossos de gel s'esquerden i es desprenen, empesos pel vent. Això és la pàgina en blanc en què s'escriuen les històries dels somnis que hem col·leccionat, somniat, somnis de vida, de mort, maternitat, ansietat i aïllament. Són històries en brut. No és necessari desxifrar-les. Els llaços entre els somniadors i el seu món s'entreteixeixen sense que aquests se n'adonin. S'estableix un equilibri fràgil i el diàleg continua.

Les quatre històries d'aquesta pel·lícula ens porten de Bèlgica a les ribes del riu Senegal, de les Ardenes franceses a les muntanyes del Sàhara Occidental. El que tenen en comú és que ens porten a conèixer als dorments. Homes i dones que es mouen entre dos mons, el dels absents i el dels vius, entre dos estats, el de la vigília i el del somni. En cadascuna d'aquestes històries hi ha un misteri lliure de tota creença, de tota filosofia, de tot intent d'explicació. Un misteri capaç de reencantar la realitat.