Ceuta, que sempre ha estat governada per la dreta, és la porta d'entrada a Europa per molts immigrants subsaharians. Al novembre de 2005, dos mesos després de l'assassinat de més de 14 immigrants que intentaven saltar les tanques de Ceuta i Melilla, persones i organitzacions de tota Europa fan la primera manifestació en la història de Ceuta a favor dels immigrants.
Subshariano
12 Descripció arxivística resultats per al Subshariano
Sota l'aparença d'un relat de tradició oral africana, un narrador senegalès ens conta, no ja llegendes i faules fantàstiques, sinó la seva pròpia vida.
MarpraviaDes de fa anys , Barcelona implementa un model de ciutat que arracona aquells que no entren en el paradigma triomfalista del modern, el europeu i la prosperitat . El màxim exponent d'aquest discurs és el barri del 22 @ . Una zona de la ciutat construïda sobre l'antic barri industrial del Poblenou , situat al marge nord de la ciutat . És en aquest espai on es troba la Nau . Aquesta és la llar d'unes 300 persones aproximadament, de diferents edats i nacionalitats. A la Nau hi viuen immigrants majoritàriament africans, amb o sense papers, però també alguns immigrants romanesos, sud-americans, i també espanyols. Molts d'ells amb una història comuna: fins fa uns pocs anys o mesos tenien casa i treball. El treball es va acabar i van haver de marxar dels seus pisos. Es queden a la Nau, encara que a molts no els agradi el lloc, perquè s'hi està millor que al carrer. Hi ha més seguretat, possibilitats de sobreviure, de recollir la ferralla que després venen a majoristes del reciclatge del metall. També cert sentiment de comunitat. A la Nau s'han creat tres bars que proveeixen a preus raonables, de menjar a la comunitat i algun reconfortant cafè o cervesa al final de la jornada. Hi ha també alguns magatzems que acumulen la ferralla per vendre, que representa pràcticament l'únic suport per a la majoria dels habitants del lloc i que vertebra en gran mesura la vida de la Nau. A tota aquesta lluita per seguir respirant, sense permís, se li va afegir al juliol de 2012 la lluita per poder romandre en el que des de fa dos anys ja és casa seva. A causa de la denúncia de la família Iglesias Baciana, propietària dels terrenys i d'una empresa immobiliària, es va decretar un desallotjament policial previst per al 16 de Juliol del mateix any. Es va donar, a més, la paradoxa que la família de propietaris que es va negar a negociar, posseïa també una fundació per a l'ajuda a dones joves que visquessin en la pobresa en diferents parts del món, entre elles Àfrica.
GroundpressAlguna cosa va passar a la frontera entre Espanya i el Marroc la tardor del 2005. Alguna cosa que continua ocorrent avui en altres indrets i d'altres maneres. Una frontera europea és creuada amb precàries escales per centenars de migrants subsaharians. Armes, pilotes de goma, mort. Milers de deportacions al desert del Sàhara. Mort. La televisió espanyola emet les imatges d'una guerra accelerada. Cossos sense subjecte. Una mica que vam veure. Tornant als llocs que envolten la frontera on tot va tenir lloc trobem espais buits. Paisatges sense petjades. I el que roman: aquella tanca. Com podem crear una nova representació que defugi la sobresaturació d'imatges del migrant com a víctima? Algú més s'havia plantejat ja la mateixa pregunta. Un grup de refugiats congolesos està bloquejat al Marroc esperant arribar a Europa. Han creat una obra de teatre sobre la seva pròpia experiència migratòria. En la mateixa habitació on cada dia viuen, el teatre emergeix com a acte-representació de cadascun dels passos donats en el camí. Però aquesta no és una obra acabada. No hi ha públic, tampoc escenari. Tan sols una peça que espera ser completada.
Juny de 2005, bosc de Benyounes al Marroc, a 2km de la tanca que separa Ceuta del Marroc. Com cada setmana trobem als ciutadans africans que esperen en aquest paratge l'oportunitat de creuar a l'estat espanyol, a Europa. Ens reunim amb el nostre equip de treball i dues persones del nostre col·lectiu. Discutim sobre moltes coses que ens preocupen i ens afecten. Després de la nostra posada en comú, decidim fer un document públic on es visualitzin les realitats que vivim al Marroc com a país de trànsit. L'últim pas abans d'arribar a Europa per milers d'immigrants subsaharians: una TAZ al bosc de Benyounes. Des de Febrer de 2005 els militars marroquins augmenten la pressió per encàrrec de la U.E.: controls, escorcolls, robatoris, pallisses, violacions...
Una antiga nau industrial del Poblenou de Barcelona serveix de refugi i lloc de treball per a diferents persones, la majoria d'elles provinents de l’Àfrica negra. Des d'allà denuncien les seves condicions de vida i treball, la segregació i agressions de les quals són objecte. I ens ofereixen una clara visió de la societat que els discrimina: "Em demanen que sigui civilitzat, que em civilitzi...i em pregunto Què és ser civilitzat?: gastar diners, comprar...consumir".
Li ZompantliAl bosc de Benyounes, la foret com li deien els seus habitants, va ser la última etapa d´un llarg viatge per milers de personas provinents del Africa subsahariana. Molt a prop de la tanca que separa Ceuta del Marroc s´establien durant un temps variable, abans de franquejar l´últim obstacle en el seu camí cap a Europa, cercant una vida millor. De vegades fugint de guerres, de persecucions polítiques, de la fam o d´una precaria situació económica. I moltes vegades de tot plegat. Durant anys, els migrants pasaven per aquest bosc i després d´unas setmanes o messos aconseguien arribar a Ceuta. A finals del 2004, la Unió Europea comença a posar-se d´acord amb el Marroc en lo relatiu a la subcontractació del control de la frontera hispano marroquí. Els habitants de , la foret començen a sentIr de seguida els efectes d´aquest acord: augmenten les devolucions il.legals i els maltractaments per part de la guardia civil, s´instal.len controls policials als voltants de la foret, s´els impideix l´accés al aigua potable, atacs militars al campament en els que es realitzen detencions masives i violacions com a arma de guerra. La frontera està tancada. Violacions sistemàticas dels drets humans finançiades amb els impostos dels ciutadans de la democràtica Unió Europea. Els migrants s´autorganitzen en espais com aquests i construeixen espais i reds de suport en territori marroquí, enfrontant-se i resistint de aquesta manera a les polítiques europeas. Al bosc de Benyounes s´organitzen en torn a les sevas comunitats d´origen. En Febrer de 2005 decideixen entre totes les comunitats gravar aquest video per visibilitzar la seva situació, en el que denuncien la violació sistemàtica dels seus drets humans, l´absolut abandonament que pateixen per part de ongs, asociacions e institucions defensoras dels drets humans i en el que reclamen la seva condició de ciutadans i exigeixen els seus drets com a éssers humans.
Colectivo Frontera SurVídeo de denúncia de la situació en la que viuen més de 300 persones a la Nau del Poblenou de Barcelona, i de l'ordre de desallotjament que es va exercir sobre ells el 23 de juliol a les 6 del matí.
Dones en Rebel.liaDocumental que reflecteix com es viu des del Senegal el fenomen migratori cap a Espanya. Diferents protagonistes expliquen la història de familiars dels que han emigrat i donen el seu punt de vista des del Senegal.
Mapping Journey és un projecte en curs, iniciat el 2008. Aquesta sèrie constituïda de diversos vídeos, confronta l'experiència viscuda en el trajecte migratori amb la normativa cartogràfica. Aquesta confrontació fa aparèixer un altre mapa, el produït pel viatge mateix i els desviaments obligatoris, pertorbant la dimensió de la normativa de la cartogràfica tradicional.
Bouchra Khalili