Des de fa anys , Barcelona implementa un model de ciutat que arracona aquells que no entren en el paradigma triomfalista del modern, el europeu i la prosperitat . El màxim exponent d'aquest discurs és el barri del 22 @ . Una zona de la ciutat construïda sobre l'antic barri industrial del Poblenou , situat al marge nord de la ciutat . És en aquest espai on es troba la Nau . Aquesta és la llar d'unes 300 persones aproximadament, de diferents edats i nacionalitats. A la Nau hi viuen immigrants majoritàriament africans, amb o sense papers, però també alguns immigrants romanesos, sud-americans, i també espanyols. Molts d'ells amb una història comuna: fins fa uns pocs anys o mesos tenien casa i treball. El treball es va acabar i van haver de marxar dels seus pisos. Es queden a la Nau, encara que a molts no els agradi el lloc, perquè s'hi està millor que al carrer. Hi ha més seguretat, possibilitats de sobreviure, de recollir la ferralla que després venen a majoristes del reciclatge del metall. També cert sentiment de comunitat. A la Nau s'han creat tres bars que proveeixen a preus raonables, de menjar a la comunitat i algun reconfortant cafè o cervesa al final de la jornada. Hi ha també alguns magatzems que acumulen la ferralla per vendre, que representa pràcticament l'únic suport per a la majoria dels habitants del lloc i que vertebra en gran mesura la vida de la Nau. A tota aquesta lluita per seguir respirant, sense permís, se li va afegir al juliol de 2012 la lluita per poder romandre en el que des de fa dos anys ja és casa seva. A causa de la denúncia de la família Iglesias Baciana, propietària dels terrenys i d'una empresa immobiliària, es va decretar un desallotjament policial previst per al 16 de Juliol del mateix any. Es va donar, a més, la paradoxa que la família de propietaris que es va negar a negociar, posseïa també una fundació per a l'ajuda a dones joves que visquessin en la pobresa en diferents parts del món, entre elles Àfrica.
