"un pot veure el vol de l'ocell, mirar-ho per observar-ho o sentir que vola amb ell. Això és contemplar, convertir-se en l'altre". Hafiz. La contemplació a pesar (o gràcies a) la seva aparent tranquil·litat és el trance que més radicalment dissol, allibera al subjecte. En la contemplació l'altre va calant en nosaltres com una suau pluja... de sobte sense adonar-nos comencem a veure ... el món no està fora i res és inert ... les imatges apareixen i desapareixen sobre el silenci del que no té nom, ni forma ... com en un parpelleig que no és el dels nostres ulls ... potser llavors el mestre interior es mostri en la seva intimitat ... se'l reconeix perquè tot el sec reverdeix..a partir d'aquí sabrem que el cel pot ser també de pedra i els peus caminar pels núvols i ...Però sobretot no l'anomenis ... Doncs desapareixerà.

"Per qui el buit es possible tot es possible". Nagarjuna.

A través d'una forma estructuralista i simultàniament ambigua, la realitat de la imatge s'acosta a l'abstracte, deixant enrere la posta de sol i els arbres. A mesura que entrem en el crepuscle de la imatge, ens revela el seu veritable ull: l'energia tàctil i pura de la realitat, on no hi ha res més que llum sonora i la femta del Desconegut.

Fosqueja. Un caçador aguaita en la foscor, caminant cap a l'impenetrable. Els significats es troben en el corrent, a les muntanyes, les estrelles, o en la mort de les coses?

Una nena dorm embolicada a la seva manta. La pantalla d’una làmpada que projecta zones d’ombra àmplies és la font d’una lluminositat que s’estén des de l’interior d’una habitació, com els cercles que genera una pedra llançada a l’aigua, fins a arribar als llocs més distants. El que es manifesta a l’interior reverbera a l’entorn exterior, perquè està fet del mateix material. El vídeo és un cant, una oració natural per viure el major temps possible.

La superficie neutra de la pantalla continuamente atravesada por una interferencia luminosa. El campo, definido por la pantalla, es recorrido por un haz de luz en múltiples direcciones, revelando cuerpos de diferente naturaleza e identidad. La luz, como recurso técnico nombra el objeto y, en su movimiento incesante, establece un juego de correspondencias. La luz es el ojo que forma una singularidad a partir del todo. La luz es el lenguaje que aísla del ruido indistinto de los sonidos.