Les pel·lícules del director cubà Santiago Álvarez constitueixen una espècie de mirall trencat dels últims 40 anys de la història americana, una història alternativa i subversiva. La seva carrera cinematogràfica va començar amb el triomf de la revolució cubana el 1959 i va continuar fins a la seva mort el 1998. Aquest documental és una recopilació de les seves pel·lícules: Now, Cerro Pelado, Hanoi Martes 13, Hasta la Victoria Siempre, L.B.J., 79 Primaveras, El Sueno del Pongo, El Tigre Saltó i Mató... Morirá... Morirá.

Huey P. Newton va ser un dels fundadors del Partit de les Panteres Negres, organització que l'FBI una vegada va anomenar ”la major amenaça interna per a la seguretat dels Estats Units”. Va passar quatre anys a la presó per l'homicidi d'un oficial de policia d'Oakland. Aquesta és una entrevista exclusiva durant el seu empresonament, en el qual s'analitzen els objectius de Newton com a revolucionari, incloent la lliure determinació dels afroamericans, la plena ocupació, habitatge digne per als pobres i marginats, la fi de la brutalitat policial i la fi de la guerra del Vietnam.

Produïts per Al Jazeera, el documental ens mostra un costat de la política iraniana rarament vista en els mitjans de comunicació occidentals. Elections Under Threat ofereix una mirada única a la dinàmica de les lluites per la participació i la democràcia en una nació cada cop amb més amenaces econòmiques i militars del Estats Units.

L'organització MOVE va fer la seva primera aparició a Filadèlfia (EUA) a principis dels anys 70. El documental repassa els esdeveniments més significatius durant les dècades dels 70 i els 80, quan els MOVE van ser objecte d'una brutal repressió que va aconseguir assassinar i empresonar la majoria dels seus membres. Vuit d'ells continuen avui dia a la presó. “El treball de MOVE és la revolució. MOVE treballa per a frenar la contaminació industrial de l'aire, de l'aigua i de la terra, per a eradicar l'esclavitud de qualsevol tipus de vida, les persones, els animals... La revolució comença en el propi individu. Comença quan una persona es compromet a fer el correcte. No pots fer de qualsevol un revolucionari obligant-te a cantar eslògans o a portar armes. La revolució no es pot imposar sobre els altres, ha de despertar dintre de cada un. Algú pot parlar de revolució, però si segueix adorant els diners o prenent drogues o agredint els seus companys, és evident que no s'ha compromès a fer el correcte. La revolució no és una filosofia, és una activitat”.

Entre 1970 i 1972, The Angry Brigade va utilitzar armes de foc i bombes en una sèrie d'atacs contra els béns simbòlics del capitalisme. Una sèrie de comunicats explicaven l'elecció dels objectius i la filosofia d'Angry Brigade: organització autònoma i atacs a la propietat, al costat d'altres formes d'acció militant de la classe treballadora. Objectius: les ambaixades dels règims repressius, les casernes de policia i de l'exèrcit, botigues i fàbriques, els departaments governamentals... Des del principi la policia s'enfronta amb la dificultat de plantar cara a una secció de la societat. S'enfrontaven a una organització o a una idea?.

Rodada al llarg dels tres anys més rellevants en la història moderna de Nepal, The Sari Soldiers és l'extraordinària història de sis dones i el seu esforç per donar-li forma al futur del seu país enmig d'una feroç guerra entre maoistes insurgents i el debilitat govern de la monarquia nepalesa. Devi és testimoni de la tortura i assassinat de la seva neboda a les mans de l'Exèrcit Real de Nepal i, superant les seves pors, fa públics els detalls de l'atroç fet. Com resposta a això, l'exèrcit segresta a la seva filla adolescent, donant inici a una lluita de tres anys per conèixer la destinació de la jove i veure que es faci justícia. "The Sari Soldiers" segueix els passos de Devi i d'altres cinc dones: la comandant maoista Kranti; Rajani, una oficial de l'Exèrcit Real de Nepal; Krishna, una monàrquica d'una comunitat rural que lidera una rebel·lió contra els maoistes; Mandira, una advocada centrada en la lluita pels drets humans; i Ram Kumari, una estudianta i activista que organitza protestes darrere de l'establiment d'un govern democràtic.

“Hola. Llegiré una declaració d'estat de guerra. En els pròxims 14 dies atacarem un símbol de la justícia nord-americana.”, Benardine Dohrn, antiga integrant de l'underground. Amb aquestes paraules pronunciades fa trenta anys, un grup de joves radicals americans van declarar la seva intenció de derrocar el govern dels Estats Units. Impulsats per la seva indignació davant de la Guerra de Vietnam i el racisme a Amèrica, als setanta van passar a la clandestinitat i van posar bombes per tot el país en objectius que ells consideraven símbols de la “violència real” que el govern nord-americà i el poder capitalista exercien arreu del món. A través d'accions que incloïen des de batalles campals amb la policia als carrers de Chicago fins a la col·locació de bombes al Capitoli i treure de la presó Timothy Leary, aquesta xarxa altament organitzada va intentar instigar una revolució nacional, alhora que va aconseguir evadir una de les majors recerques de la història de l'FBI.