Mostra de cinema Kurd de la Comuna de Cinema de Rojava Kurdistan (nord de Síria)

Una recerca feta per vídeos, textos i trobades. Per a acostar-nos a les seves veus i entendre millor la seva lluita.

Hem creat una web dedicada a aquest projecte, pots veure-la en aquest link .

La Comuna de Cinema de Rojava , Komîna fîlm a Rojava és un col·lectiu de cineastes fundat l'any 2015, amb seu a la regió autònoma de Rojava a la Federació del Nord i Est de Síria. La comuna està treballant activament en la regió per reconstruir i reorganitzar les infraestructures de cinema i de l'educació cinematogràfica.

Sampat Pal, una dona d'Uttar Pradesh, a l'Índia, és la líder d'una colla molt particular. Es tracta de les “Pink Saris” i el seu símbol de distinció és la vestimenta tradicional hindú, el sari, d'un cridaner color rosa que irromp com un crit en la multitud per denunciar i combatre que les dones siguin tractades com esclaves per una societat fortament masclista i classista.

Kim, Harold, Miguel Duque, Ratablanca y Cross-T “Diem que hi ha guerra social quan se't redueix a un pla. Totes les possibilitats de creació i d'existència que volem per a nosaltres, i que anomenem vida, necessiten tenir tots els recursos disponibles, recursos simbòlics, imaginaris, efectius, materials. Quan això no passa, què és la democràcia? La democràcia és un potencial. Es realitza o no es realitza la tendència a la creativitat i la complexitat que existeix en totes les vides en potència? Si no es realitza, què és la democràcia? Com ho entenem nosaltres, democràcia és el fet que els qui produeixen el món el puguin produir del tot. No que ho faci una part i la resta obeeixi.” Colectivo Situaciones, Argentina

L’exèrcit reprimeix brutalment la manifestació del 17-12-2011. Les imatges de fonts independents mostren amb tota la cruesa aquesta repressió assassina. A continuació la notícia mediàtica ens proposa una visió suposadament “equilibrada”.

Entrevista sobre els esdeveniments de Londres del 2011, amb l’escriptor i veí Darcus Howe: “Una mica de respecte per a un vell afrocaribeny! No, no, això no és un disturbi, és una insurrecció, la insurrecció de la gent, és el que està passant també a Síria, a Liverpool, a Haití, a Trinidad. És la naturalesa del moment històric.”

Utilitza com a matèria primera, fonamentalment, imatges dels primers moments de l'alçament zapatista del gener de 1994, a banda d'una entrevista a John Holloway enregistrada a Puebla l'any 2005. Aquesta entrevista es mira en el model de tots els registres d'imatge que busquen construir un vocabulari mitjançant el diàleg amb un subjecte singular: l'abecedari de Gilles Deleuze, que el 1987 es va deduir de la famosa conversa guiada magistralment per Claire Parnet.

Chávez, escollit President de Veneçuela el 1998, és un heroi popular carismàtic i imprevisible, estimat per la classe obrera del seu país, i un adversari formidable de les estructures de poder que cerquen la seva renuncia. El dia 11 d'abril de 2002, dos realitzador independents es trobaven din del Palau del govern, quan es va produir e cop d'estat contra el seu govern. També eren present quan va reprendre el govern 48 hores més tard, rodejat pels seus seguidors que no amagaven la seva alegria. El material que va rodar es va convertir en un reportatge del que potser sigui el cop d'estat més curt de la història. És un document únic sobre el funcionament del poder i un retrat extraordinari de l'home que segons Wall Street Journal, ha convertit a Veneçuela en el mal de cap més gran per Washington a Llatinoamèrica, després de Cuba.

L'organització MOVE va fer la seva primera aparició a Filadèlfia (EUA) a principis dels anys 70. El documental repassa els esdeveniments més significatius durant les dècades dels 70 i els 80, quan els MOVE van ser objecte d'una brutal repressió que va aconseguir assassinar i empresonar la majoria dels seus membres. Vuit d'ells continuen avui dia a la presó. “El treball de MOVE és la revolució. MOVE treballa per a frenar la contaminació industrial de l'aire, de l'aigua i de la terra, per a eradicar l'esclavitud de qualsevol tipus de vida, les persones, els animals... La revolució comença en el propi individu. Comença quan una persona es compromet a fer el correcte. No pots fer de qualsevol un revolucionari obligant-te a cantar eslògans o a portar armes. La revolució no es pot imposar sobre els altres, ha de despertar dintre de cada un. Algú pot parlar de revolució, però si segueix adorant els diners o prenent drogues o agredint els seus companys, és evident que no s'ha compromès a fer el correcte. La revolució no és una filosofia, és una activitat”.

“Estem travessant un període ombrívol en la història de la humanitat, en què la combinació del cinisme postmodern (que elimina el pensament crític i humanista del sistema educatiu); la creixent avarícia generada per la societat de consum, la catàstrofe humana, econòmica i ecològica que es manifesta en forma de globalització, l’augment massiu del sofriment i l’explotació de la població de l’anomenat tercer món, i la conformitat i la normalització adormidores provocades per l’audiovisualització sistemàtica del planeta han format, de manera sinèrgica, un món en què l’ètica, la moral, la col·lectivitat humana i el compromís (amb tot el que no sigui oportunisme) es consideren ‘antiquats’. El malbaratament i l’explotació econòmica s’han convertit en l’habitual, fins al punt que ho inculquem als nens. En un món com aquest, els esdeveniments de la primavera del 1871 a París representen (encara avui dia) la idea del compromís amb una lluita per un món millor i la necessitat d’algun tipus d’utopia social col·lectiva, tan necessària ara mateix com l’aire que respirem. D’aquí va sorgir la idea de fer una pel·lícula que mostrés aquest compromís.”