Aquest documental pretén rescatar l'experiència política d'organització i lluita del poble veneçolà a partir d'una reflexió sobre la història d'un barri conegut com 23 de Enero. Des de la seva fundació, les organitzacions populars d'aquest barri han destacat pel seu paper en els esdeveniments polítics que han marcat l'esdevenir històric de Veneçuela i que han conduït el país a un procés revolucionari de nova planta amb l'arribada al poder d'Hugo Chávez.

Les pel·lícules del director cubà Santiago Álvarez constitueixen una espècie de mirall trencat dels últims 40 anys de la història americana, una història alternativa i subversiva. La seva carrera cinematogràfica va començar amb el triomf de la revolució cubana el 1959 i va continuar fins a la seva mort el 1998. Aquest documental és una recopilació de les seves pel·lícules: Now, Cerro Pelado, Hanoi Martes 13, Hasta la Victoria Siempre, L.B.J., 79 Primaveras, El Sueno del Pongo, El Tigre Saltó i Mató... Morirá... Morirá.

Huey P. Newton va ser un dels fundadors del Partit de les Panteres Negres, organització que l'FBI una vegada va anomenar ”la major amenaça interna per a la seguretat dels Estats Units”. Va passar quatre anys a la presó per l'homicidi d'un oficial de policia d'Oakland. Aquesta és una entrevista exclusiva durant el seu empresonament, en el qual s'analitzen els objectius de Newton com a revolucionari, incloent la lliure determinació dels afroamericans, la plena ocupació, habitatge digne per als pobres i marginats, la fi de la brutalitat policial i la fi de la guerra del Vietnam.

Produïts per Al Jazeera, el documental ens mostra un costat de la política iraniana rarament vista en els mitjans de comunicació occidentals. Elections Under Threat ofereix una mirada única a la dinàmica de les lluites per la participació i la democràcia en una nació cada cop amb més amenaces econòmiques i militars del Estats Units.

“Estem travessant un període ombrívol en la història de la humanitat, en què la combinació del cinisme postmodern (que elimina el pensament crític i humanista del sistema educatiu); la creixent avarícia generada per la societat de consum, la catàstrofe humana, econòmica i ecològica que es manifesta en forma de globalització, l’augment massiu del sofrimeunnt i l’explotació de la població de l’anomenat tercer món, i la conformitat i la normalització adormidores provocades per l’audiovisualització sistemàtica del planeta han format, de manera sinèrgica, un món en què l’ètica, la moral, la col·lectivitat humana i el compromís (amb tot el que no sigui oportunisme) es consideren ‘antiquats’. El malbaratament i l’explotació econòmica s’han convertit en l’habitual, fins al punt que ho inculquem als nens. En un món com aquest, els esdeveniments de la primavera del 1871 a París representen (encara avui dia) la idea del compromís amb una lluita per un món millor i la necessitat d’algun tipus d’utopia social col·lectiva, tan necessària ara mateix com l’aire que respirem. D’aquí va sorgir la idea de fer una pel·lícula que mostrés aquest compromís.”

“Estem travessant un període ombrívol en la història de la humanitat, en què la combinació del cinisme postmodern (que elimina el pensament crític i humanista del sistema educatiu); la creixent avarícia generada per la societat de consum, la catàstrofe humana, econòmica i ecològica que es manifesta en forma de globalització, l’augment massiu del sofriment i l’explotació de la població de l’anomenat tercer món, i la conformitat i la normalització adormidores provocades per l’audiovisualització sistemàtica del planeta han format, de manera sinèrgica, un món en què l’ètica, la moral, la col·lectivitat humana i el compromís (amb tot el que no sigui oportunisme) es consideren ‘antiquats’. El malbaratament i l’explotació econòmica s’han convertit en l’habitual, fins al punt que ho inculquem als nens. En un món com aquest, els esdeveniments de la primavera del 1871 a París representen (encara avui dia) la idea del compromís amb una lluita per un món millor i la necessitat d’algun tipus d’utopia social col·lectiva, tan necessària ara mateix com l’aire que respirem. D’aquí va sorgir la idea de fer una pel·lícula que mostrés aquest compromís.”

L'organització MOVE va fer la seva primera aparició a Filadèlfia (EUA) a principis dels anys 70. El documental repassa els esdeveniments més significatius durant les dècades dels 70 i els 80, quan els MOVE van ser objecte d'una brutal repressió que va aconseguir assassinar i empresonar la majoria dels seus membres. Vuit d'ells continuen avui dia a la presó. “El treball de MOVE és la revolució. MOVE treballa per a frenar la contaminació industrial de l'aire, de l'aigua i de la terra, per a eradicar l'esclavitud de qualsevol tipus de vida, les persones, els animals... La revolució comença en el propi individu. Comença quan una persona es compromet a fer el correcte. No pots fer de qualsevol un revolucionari obligant-te a cantar eslògans o a portar armes. La revolució no es pot imposar sobre els altres, ha de despertar dintre de cada un. Algú pot parlar de revolució, però si segueix adorant els diners o prenent drogues o agredint els seus companys, és evident que no s'ha compromès a fer el correcte. La revolució no és una filosofia, és una activitat”.

Chávez, escollit President de Veneçuela el 1998, és un heroi popular carismàtic i imprevisible, estimat per la classe obrera del seu país, i un adversari formidable de les estructures de poder que cerquen la seva renuncia. El dia 11 d'abril de 2002, dos realitzador independents es trobaven din del Palau del govern, quan es va produir e cop d'estat contra el seu govern. També eren present quan va reprendre el govern 48 hores més tard, rodejat pels seus seguidors que no amagaven la seva alegria. El material que va rodar es va convertir en un reportatge del que potser sigui el cop d'estat més curt de la història. És un document únic sobre el funcionament del poder i un retrat extraordinari de l'home que segons Wall Street Journal, ha convertit a Veneçuela en el mal de cap més gran per Washington a Llatinoamèrica, després de Cuba.

Utilitza com a matèria primera, fonamentalment, imatges dels primers moments de l'alçament zapatista del gener de 1994, a banda d'una entrevista a John Holloway enregistrada a Puebla l'any 2005. Aquesta entrevista es mira en el model de tots els registres d'imatge que busquen construir un vocabulari mitjançant el diàleg amb un subjecte singular: l'abecedari de Gilles Deleuze, que el 1987 es va deduir de la famosa conversa guiada magistralment per Claire Parnet.

Entrevista sobre els esdeveniments de Londres del 2011, amb l’escriptor i veí Darcus Howe: “Una mica de respecte per a un vell afrocaribeny! No, no, això no és un disturbi, és una insurrecció, la insurrecció de la gent, és el que està passant també a Síria, a Liverpool, a Haití, a Trinidad. És la naturalesa del moment històric.”