Entre 2000 i 2003, PROCIVESA, l' empresa immobiliària encarregada de reestructurar diverses àrees de la Barcelona vella, va expropiar a baix preu varies illes de cases del barri de la Ribera. Més tard les va enderrocar. Els nous veïns van batejar el nou espai aparegut on abans hi havien les seves cases com el Forat de la Vergonya. D'aquesta manera denunciaven una situació que consideraven degradant per múltiples raons: l'abandonament en què els poders públics havia sotmès a un barri ja de per si molt castigat, les obres interminables, la pèrdua de drets dels reallotjats en nous pisos, etc.

Després de tot sabem, que 2 i 2 són 4? O que la força de la gravetat funciona? O que el passat és incanviable? Els dubtes de Winston Smith (1984, George Orwell) i found footatge de "l'operation iraqi freedom" són la base per una reflexió sobre el comportament humà.

La vida dels "Cartoneros", un veritable exèrcit d'ombres de més de 100.000 persones que reciclen els cartrons de les escombraries de la ciutat i que venen per molt poc. Arriben cada nit dels suburbis, com un ramat , amb els seus carretons, en els vagons d'un "Tren Blanco", sense portes ni finestres, ni llums ni seients

El 26 de desembre del 2003, la IDF (Israel Defense Force) va disparar contra Gil Namati, un israelià de 21 any, que es manifestava en contra del mur de separació. Gil va ser ferit en dues cames per dues bales vives. L'incident encapçala el debat en els mitjans de comunicació i provoca moltes preguntes: que hauria succeït si la IDF no hagués mentit sobre el trets contra Gil' S'haurien justificat les accions de les forces de seguretat? Existeix alguna diferencia entre dispara a un jueu o un no jueu? Aquest documental es divideix en tres parts. La primera presenta la investigació que es va poder veure a la roda de premsa on es podia comprovar que la IDF va mentir sobre els motius que la portà a disparar. La segona part critica la investigació mateixa i les reaccions de la premsa al presentar la notícia i el mur de separació. La tercera part és un peça de propaganda sobre el perill que representen els anarquistes per Israel.

Decasia va ser muntada completament a partir de metratge abandonat en arxius que s' havien corromput amb el temps. El greu deteriorament de la pel·lícula dona la sensació de desfer-se i cremar-se en el mateix moment en què l'estem veien. Morrisson va examinar uns mil segments de diferents col·leccions. Però Decasia fa molt més que celebrar la bellesa psicodèlica del decaïment, ja que ha escollit imatges que semblen rebel·lar-se i resistir la seva pròpia desintegració.

Documenta la pèrdua de tradicions després d'un desastre (quinze anys de guerra al Líban); crea mots encreuats plens als que hi resten espais en blanc, a un país que els rètols de les botigues continuen destruïts; mostra la sublim arquitectura de maons que apareix a Beirut el 1992, una època que sembla empènyer els àrabs a l'edat de pedra (palestins tirant pedres a l'exercit israelià als territoris ocupats, etc) i utilitza la ficció per a documentar l'erupció d'efectes psicòtics dins i fora dels hospitals psiquiàtrics.

Cada dissabte els membres del grup Falun Gong es reuneixen davant del Consolat Xinès, al carrer 42 de Nova York, per a protestar i meditar. Aquest dissabte hi ha una forta tempesta de vent, però els manifestants no marxen fins complir les seves dues hores habituals, insensibles a les forces externes. En les cares pacifiques dels manifestants, malmeses pel vent i la neu, es pot veure una combinació de resistència sobrehumana, i d'humana bogeria, una barreja d'absurditat i heroisme, que ens provoca una incomoda reacció: admirem la força de les seves conviccions, però ens plau d'anomenar-lo com fanàtic. Aquest cop, però, resistir a les forces de la natura s'ha convertit en un fet més urgent que la resistència política. Disponible online fins al 27 de desembre de 2020.