Entre 2000 i 2003, PROCIVESA, l' empresa immobiliària encarregada de reestructurar diverses àrees de la Barcelona vella, va expropiar a baix preu varies illes de cases del barri de la Ribera. Més tard les va enderrocar. Els nous veïns van batejar el nou espai aparegut on abans hi havien les seves cases com el Forat de la Vergonya. D'aquesta manera denunciaven una situació que consideraven degradant per múltiples raons: l'abandonament en què els poders públics havia sotmès a un barri ja de per si molt castigat, les obres interminables, la pèrdua de drets dels reallotjats en nous pisos, etc.

El Perro Negro - Històries de la Guerra Civil Espanyola és un poètic collage de pel·lícules domèstiques, enregistrades quasi descuidadament per artistes amateurs. Joan Salvans i Piera i Juan Ernesto Díaz Noriega són els dos protagonistes d'aquest relat. Ernesto, estudiant de classe mitja de Madrid, sobreviu a la guerra; Joan, un industrial català, mor assassinat sis dies després de l'esclat del conflicte. Els seus films, les seves històries, ens condueixen a través de l'Espanya dels anys 30 i 40. Aquestes pel·lícules es converteixen en la història original d'una vida personal que ens du a conèixer el passat ocult, el matisos històrics del desenvolupament de la guerra. El Perro Negro estableix una profunda connexió entre la imaginació, la memòria i la nostra mirada cap a la nostra pròpia vida.

Com es viu el dia a dia a l'Iraq?. Sent ara que els seus drets són ara més grans que l'època de Sadam? Com afronten l'augment d'inseguretat que amenaça al país àrab? Per primer cop des del final de l'ofensiva "Llibertat Duradora", un reporter conviu durant setmanes amb famílies de Bagdad per explicar la seva vida quotidiana. I ho fan seguint les passes de Mazin Hermes (Nqwa, 1961), un iraquià resident a Barcelona que torna la seu país desprès de tretze anys a Espanya.

En un departament colombià, angoixats davant la pressió de l'home blanc (exèrcit, paramilitars i fins i tot la guerrilla) es reuneix una assemblea indígena, en la qual demanen al "bunachi" (home blanc) que els deixi en pau.

El realitzador Hany Abu-Assad, segueix el conductor de taxi Rajai en els seus viatges per Ramallh i Jerusalem. D'aquesta manera coneixerem des de dins el problemes per viure i treballar a la regió. Rajai es converteix en el nostre guia pel laberint del caos causat per la guerra, l'ocupació i la resistència. Mentre condueix els seus passatgers per dreceres i camins poc coneguts per tal d'evitar les carreteres bloquejades, anem coneixen, poc a poc, la seva vida i les seves opinions. Els passatgers, les seves destinacions i la seva vida més enllà del seu treball s?entrecreuen creant una imatge diversa de Rajai i de la situació a Palestina

Galoot ("exili" en hebreu) és una odissea íntima que toca les arrels de les tragèdies manifestes en el conflicte entre israelians i palestins.Un exili temporal de la seva terra permet al cineasta israelià veure el conflicte des d'una nova perspectiva i,gràcies als seus amics palestins i israelians, als seus viatge i els de la seva dona, Galoot es converteix en un viatge reflexiu per cases i paisatges d'Israel, Palestina, Polònia, Marroc i Anglaterra.

Al gener de 2003 , el realitzador americà James Longley viatjà al franja de Gaza per gravar un documental sobre la Intifada Palestina. La seva idea és quedar-s'hi dues setmanes, però es queda tres mesos més, i grava més de 75 hores de material. Gaza Strip segueix diverses persones i esdeveniments, desprès de l'elecció del primer Ministre Israelià Ariel Sharon, i documenta la primera incursió de les forces de la IDF, el l'àrea A. Gravat a l'estil " veritté", i presentat sense narració , i amb el mínim d'explicacions, el documental es centra en la població palestina enlloc dels polítics i els seus seguidors.

Aquests apassionant document arqueològic provinent dels arxius de la Marina dels Estats Units ens mostra com un marine subministra una lavativa al seu valent company, segons el mètode oficial aprovat en els manuals de la US Navy. De la Compilació: "The Subject is Sex".

L'aniversari del protagonista fictici (que és el realitzador, i és diu Avi Mograbi, igual que el realitzador real del vídeo), coincideix amb el 50 aniversari de la Indepencia d'Israel, el que els palestins anomenen "Al Nakba", (el Dia de la Catàstrofe). Una televisió Israeliana contracta Mograbi per gravar els preparatius per la commemoració de La Indepencia, i un productor li demana filmar la destrucció dels pobles palestins a Israel. Per agobiar-se una mica més encara, es veu involucrat en una disputa immobiliària amb els seus veïns sobre els límits de la seva propietat. El creuament dels tres aniversaris, els dos treballs com a realitzador i la disputa immobiliària porten a aquest "documental fictici" al cor de la vida quotidiana entre Israel i Palestina, i la historia compartida durant mig segle.