Al sud de l'arxipèlag de les Filipines es troba la regió de Mindanao, llar de la majoria dels musulmans d'aquest país, així com de les tribus indígenes (els Lumads) i els colons cristians. En aquesta illa té lloc una revolta armada de caire islamista relacionada amb la històrica discriminació i marginació dels seus habitants. Parlem d'un conflicte que en quaranta anys ha deixat més de 150.000 morts i 750.000 desplaçats. Però, de què tracta el conflicte? Quins són els seus principals actors? Què fan per aconseguir la pau? És hora d'escoltar les Veus de Mindanao.
Juan Carlos González DíazResistencia
22 Descripció arxivística resultats per al Resistencia
Un dels aixecaments més desconeguts de la nostra història, "El motí de el pa", va ser liderat per dones a la ciutat de Còrdova durant el mes de maig de 1652. No coneixem els rostres ni els noms d'aquelles dones. No existeix cap imatge. Com recuperar els gestos de resistència d'aquells als qui no hem pogut veure?
Pilar MonsellSense Papers explica la història de la vaga de fam organitzada per treballadors migrants, sense papers, en l'Església de Santa Maria de Pi de Barcelona. Juxtaposa l'enregistrament sonor del seu moment més àlgid, enregistrat el març de 2001 i una filmació de la localització realitzada quatre anys més tard. El relat subjectiu del fet realitzat per l'artista en forma de narració subtitulada és un procés de reflexió personal desobjetivant el subjecte de la migració amb finalitats de treball, desplaçament i ordre social. La pel·lícula és una reflexió sobre les implicacions i realitats dels aspectes del projecte de la UE que han creat una fortalesa a Europa.
Rene Vautier, Bretanya, 1928, va estudiar a “l'Institut des Hautes Études Cinématographiques”. Autor de varis treballs que denuncien el colonialisme. Entre ells: Afrique 50, Un homme est mort, Une nation, L'Algérie, L'Algérie en Flammes o Hirochirac. René Vautier apareix com l'arquetip del cineasta compromès. El seu cinema es sosté per un rigor plàstic i una inventiva formal que l'ajuden a superar les dificultats pràctiques lligades a la seva obra d'intervenció social”. El seu eslògan podria ser, segons les seves pròpies paraules: “escriure la història en imatges, de seguida”. El 1950, ofès per la censura francesa que li confisca una gran part del seus carrets, aconsegueix acabar Afrique 50, la primera pel·lícula francesa anticolonial. Des de llavors, al preu de nombrosos any de presó i d'una vaga de fam, la lluita de René Vautier contra les formes d'opressió polítiques, econòmiques i culturals ja no tindrà fi.
Radio Qman Txun, crònica d'un poble maia explica la història entre entreteniment i reflexió i admet diferents nivells de profunditat segon els interessos de cada espectador: es pot veure tant sols com entreteniment o bé pot servir també per plantejar qüestions al voltant d'aspectes socials, culturals i econòmics fonamentals en el nostre temps: el conflicte entre l'afirmació de la cultura tradicional i la globalització que arriba a tots els racons del planeta, l'injusticia social que ve de lluny i la seva connexió amb la emigració actual, els joves i la nova dona indígena, el procés de pau i la naixent democràcia a Guatemala como esperança de canvi. Pretenem fer preguntes per que cada espectador proposi les seves pròpies respostes.
El 27 de maig de 2011, la policia va intentar desallotjar de plaça Catalunya (Barcelona) l’acampada de ciutadans que estaven exercint el seu dret de reunió en un espai públic. Es va produir a Barcelona un dels episodis de brutalitat policial més ben documentats de la història recent. També va ser històric per l’efectiva, exemplar i contundent resposta no violenta dels manifestants. Els ciutadans agredits van presentar una denúncia per l’abús policial, però el jutge va decidir arxivar el procés sense ni tan sols escoltar els qui van presentar la querella. L’arxivament de la denúncia deixa en una gravíssima situació d’indefensió totes les persones denunciants, així com la totalitat de la ciutadania, ja que deixa impunes els gravíssims fets succeïts aquell 27 de maig. Aquest arxivament genera un perillós precedent similar a la impunitat existent a Espanya en el règim de la dictadura. #SOS27M Contra la impunitat policial. La crida a la comunitat internacional.
15Mbcn.tv(La renovació del tram final de la Diagonal al Poblenou de Barcelona amb la posada en marxa de la zona "Fòrum", suposa la desaparició física d'illes senceres de cases i d'una manera de viure). Entrevista a un grup de veïns afectats per un PERI (pla especial de reforma interior) d'una illa de cases de planta baixa al Poblenou de Barcelona. Ens expliquen la mala gestió per part de la immobiliària i el desinterès de l'Ajuntament en tot el procés, més pendent de l'obertura del Fòrum Universal de les Cultures.
Jordi SecallUna visió des de dins i a peu de carrer del que va succeir en aquesta ciutat palestina al llarg d'una setmana del mes d'agost de 2004. La càmera s'apropa a la realitat dels nens que juguen a ser soldats d'un exèrcit tant sols armat de pedres i raons. Enmig de les bombes i els trets de l'exercit israelià s'estableix un diàleg amb soldats que semblen de vegades més espantats que les seves pròpies víctimes. La càmera al costat d'un grup de para-metges i activistes internacionals segueix els passos de l' exèrcit en el seu registre de la ciutat casa per casa. Al mateix temps la presència internacional actua com a "testimoni ocupant" de l'espai d'impunitat en què Israel es comporta habitualment.
Alberto ArceMemory of the Land, és una reflexió sobre la condició humana sota el jou de diferents formes de violència, la memòria col·lectiva i la identitat com a formes de resiliència. Palestina. Un cos queda atrapat en un checkpoint, mecanisme essencial de l'ocupació israeliana. El cos és travessat per una violència estructural i física, agressiva i arbitrària, que impedeix i ataca seu lliure moviment i la seva existència.
Memories Without Rememberers és el primer documental audiovisual que explora el canvi sociocultural i generacional sofert en el sí de la tribu dels Lanjia Sora, assentada a l'estat d'Orissa, a l'Índia meridional. Memories Without Remembererers explora aquesta nova situació des del punt de vista d'una de les últimes xamans sora, la Laxmi, i la seva preocupació per qui ocuparà el seu lloc quan ella mori. Els seus fills s'han convertit al cristianisme i representen aquesta nova generació que es desvincula del llenguatge dels Lanjia Sora i de tota la seva tradició ritual.
Anna Sanmartí Baró