El documental segueix Yuri Vella, escriptor i activista social del bosc Nenets, a Sibèria Occidental. Fa deu anys va abandonar el seu poble per dedicar-se al pastoreig de rens a la taigà. Allà va crear un món únic que el protegís de l'alcoholisme i la desocupació, que tristament són una greu amenaça per als nadius de Sibèria. Per donar als seus néts una bona educació en el seu medi natural i ensenyar-los a arriar els rens, va crear una escola primària en el seu campament d'hivern. Per desgràcia, el món de Yuri Bella és un oasi de tradició en una de les majors regions productores de petroli de Rússia.

L'any 2003 la guerra va fer-se realitat, mentre el rugit dels mitjans de comunicació semblava eixordar la nostra oïda i sufocar les nostres veus. Els activistes del Hudson Mohawk Independent Media Center decideixen unir-se per fer aquests tres documentals: Independent Media in a time of war, Voices Against War, Women's fast for peace.

El terror es el colonialisme britànic i l'imperialisme de la guerra freda. El temps és l'any 1953. La invasió de Guaiana per part de l'exercit britànic l'any 1953 és el punt de partida d'aquest documental sobre el colonialisme i l'imperialisme occidental durant l'època de la guerra freda. Centrant-se en la repressió econòmica i cultural del poble de la Guaiana, els realitzadors expliquen la força d'uns esdeveniments històrics que ens ajuden a entendre la lluita de les classes treballadores. Terror and the time utilitza dades històriques, entrevistes i nou Poemes de la Resistència de Martin Carter per analitzar l'impacte total dels esdeveniments de l'època. Les imatges de les seqüeles de la pobresa i l'opressió assenyalen els complexes efectes de la vida quotidiana sota el domini colonial. Eusi Kwyana, un dels principals integrant se l'aliança dels treballadors, explica que els versos de Carter, prohibits a Guaiana, van ser efectius perquè són un producte cultural o "alimentació ideològica", que enriqueix la seva lluita.

Entre 1970 i 1972, The Angry Brigade va utilitzar armes de foc i bombes en una sèrie d'atacs contra els béns simbòlics del capitalisme. Una sèrie de comunicats explicaven l'elecció dels objectius i la filosofia d'Angry Brigade: organització autònoma i atacs a la propietat, al costat d'altres formes d'acció militant de la classe treballadora. Objectius: les ambaixades dels règims repressius, les casernes de policia i de l'exèrcit, botigues i fàbriques, els departaments governamentals... Des del principi la policia s'enfronta amb la dificultat de plantar cara a una secció de la societat. S'enfrontaven a una organització o a una idea?.

Meitat crítica, meitat historia de redempció, el documental ofereix una visió sorprenent del paper del partit dels Panteres Negres en la revolució social i la sinuosa persecució per part del Departament de Policia de Nova York i el FBI d'un dels líders més fervents de l'organització: Dhoruba Bin Wahad (nascut Richard Moore). Sortit dels guetos del Bronx amb un historial de delictes menors, Dhoruba es va llançar de cap al moviment del Black Power, servint l'esmorzar als nens amb una mà i empunyant una pistola amb l'altra.

Al novembre de 2003, els ministres de comerç de 34 països es van reunir a Miami, Florida, per negociar l'acord de l'àrea de lliure comerç de les Amèriques (ALCA). L'ALCA podria tenir efectes devastadors sobre els treballadors, el medi ambient, i els serveis públics com ara el de la salut, l'educació, l'aigua, a més destruir els drets de pobles indígenes, així com la diversitat cultural de tota Amèrica. Com alternativa al model d'opressió paramilitar que ofereix el capital, nosaltres proposem models de resistència del poble, acció creativa i solidària.

Un vídeo que es demana qui és el terrorista i per què. Una reflexió sobre el conflicte quotidià en els territoris ocupats, amb una banda sonora de música rap produïda per joves que viuen sota l'ocupació i inspirada per la Intifada.

Les experiències d'una dona jove, àrab-americana i cristiana, que durant l'estiu de 2002 decideix viatjar sola als territoris ocupats de Cisjordània i la Franja de Gaza. Una reflexió sobre la complexitat de l'existència palestina i la inquietant "normalitat" de la vida sota els tocs de queda permanents. Mane Tajawwul (prohibit viatjar) és també una història d'autoconeixement per a la realitzadora, la viatgera que s'enamora d'un home palestí a Gaza.

Flota com una papallona, pica com una vespa. En plena guerra del Vietnam, amb tots els tambors mediàtics llançant la guerra i el patriotisme, Cassius Clay adopta el nom de Mohammed Ali, es nega a anar a la guerra i a ser utilitzar en activitats de propaganda. Paga per aquest fet el preu de ser desposseït del títol mundial dels pesos pesats i d’afrontar pena de presó. “No, jo no penso fer 10.000 km per assassinar un altre poble i ajudar els amos blancs a dominar la gent de color a tot el món.”