Entre 1970 i 1972, The Angry Brigade va utilitzar armes de foc i bombes en una sèrie d'atacs contra els béns simbòlics del capitalisme. Una sèrie de comunicats explicaven l'elecció dels objectius i la filosofia d'Angry Brigade: organització autònoma i atacs a la propietat, al costat d'altres formes d'acció militant de la classe treballadora. Objectius: les ambaixades dels règims repressius, les casernes de policia i de l'exèrcit, botigues i fàbriques, els departaments governamentals... Des del principi la policia s'enfronta amb la dificultat de plantar cara a una secció de la societat. S'enfrontaven a una organització o a una idea?.

La novel·lista i realitzadora Liana Badr recorre diversos pobles de Cisjordània per conèixer la seva vida quotidiana alterada pels checkpoints: nens que s'aixequen a les cinc de la matinada per creuar la tanca i arribar a classe; agricultors que no poden trepitjar les seves terres.

La pel·lícula tracta la reactivació de les manifestacions de dones contra la prohibició de treballar introduïda pels talibans. Les seqüències van ser preses als carrers de Kabul durant la filmació afganesa OSAMA el novembre de 2002. Mil dones havien d'actuar en aquesta escena. Les seves experiències personals eren idèntiques a la dels protagonistes. La majoria de les dones van participar a l'escena de la manifestació per guanyar diners. Amb la seva reivindicació pel treball esperaven millorar la seva situació real.

Aquest vídeo-presentació de 20 minuts mostra la insurrecció que va tenir lloc a Grècia al desembre de 2008 a través dels testimonis i les accions dels seus participants. El vídeo va ser editat a Tessalònica al gener de 2009 i va ser presentat a la biblioteca pública okupada d'Anus Poli abans d'un debat obert sobre la insurrecció.

El projecte consta de tres tallers i una taula rodona online, tres projeccions presencials a Barcelona, Torí i Diyarbakır i un programa online amb una selecció de pel·lícules de les cineastes participants. Els films, subtitulats en anglès, estaran disponibles a la plataforma streen.org de manera gratuïta durant un dia (que es definirà d’acord amb les projeccions a la sala) i, a partir de llavors, durant tres mesos en l’opció de pagament.

Al llarg dels darrers dos anys, un total de 19 cineastes amb base als tres països s'han trobat, tant en línia com en persona, per debatre els obstacles que enfronten com a dones i persones no binàries en la indústria audiovisual, intercanviar idees i recursos, i crear conjuntament.

El terror es el colonialisme britànic i l'imperialisme de la guerra freda. El temps és l'any 1953. La invasió de Guaiana per part de l'exercit britànic l'any 1953 és el punt de partida d'aquest documental sobre el colonialisme i l'imperialisme occidental durant l'època de la guerra freda. Centrant-se en la repressió econòmica i cultural del poble de la Guaiana, els realitzadors expliquen la força d'uns esdeveniments històrics que ens ajuden a entendre la lluita de les classes treballadores. Terror and the time utilitza dades històriques, entrevistes i nou Poemes de la Resistència de Martin Carter per analitzar l'impacte total dels esdeveniments de l'època. Les imatges de les seqüeles de la pobresa i l'opressió assenyalen els complexes efectes de la vida quotidiana sota el domini colonial. Eusi Kwyana, un dels principals integrant se l'aliança dels treballadors, explica que els versos de Carter, prohibits a Guaiana, van ser efectius perquè són un producte cultural o "alimentació ideològica", que enriqueix la seva lluita.

De la Veneçuela d'ahir va néixer la Veneçuela d'avui, víctima de polítiques latifundistes i d'una segregació social que allunya una part de la seva població dels recursos econòmics i socials bàsics (treball, salut, educació...). Una segregació que implica que l'existència estigui vinculada a la resistència, disfressant una lluita de classes en un combat per la dignitat d'un sostre... To Exist is to Resist és el testimoniatge d'una lluita que sobrepassa el marc del país on té lloc, la lluita per l'habitatge, proposant una reflexió sobre la propietat privada en la veu dels qui ja van prendre més de 160 edificis en el país de la Revolució Bolivariana. Al llarg d'aquesta pel·lícula, entrem al cor del Comitè Nacional dels Sense Sostre per mitjà dels seus principals protagonistes, soldats somiadors, soldats que prenen edificis abandonats a fi de tornar-los al poble. Aquest poble que va construir el sostre, les parets i que observava des de l'exterior aquesta porta tancada amb clau.

El documental d'Ahmed El Maanouni enregistra els concerts, entrevistes i les darreres posades en escena del grup de músics Nass El Ghiwane. Han estat famosos per la descripció de Martin Scorsese com “els Rolling Stones del nord d'Àfrica”. Nass El Ghiwane va sorgir dels límits urbans pobres de Casablanca, combinant elements de música tradicional marroquina, com els cants sufís, els ritmes o les danses berbers místiques dels gnawa, per crear un so amb tota la seva propietat, introduint una nova generació d'africans del nord a les seves arrels, i la resta del món a una revolució musical.