Flota com una papallona, pica com una vespa. En plena guerra del Vietnam, amb tots els tambors mediàtics llançant la guerra i el patriotisme, Cassius Clay adopta el nom de Mohammed Ali, es nega a anar a la guerra i a ser utilitzar en activitats de propaganda. Paga per aquest fet el preu de ser desposseït del títol mundial dels pesos pesats i d’afrontar pena de presó. “No, jo no penso fer 10.000 km per assassinar un altre poble i ajudar els amos blancs a dominar la gent de color a tot el món.”
James IhezueResistencia
104 Descripció arxivística resultats per al Resistencia
Un reportatge personal, que es centra en accions concretes per part d'israelians, palestins i activistes internacionals, que treballen junts contra els plans actuals de desplaçar els palestins i limitar els seus moviments.
En un departament colombià, angoixats davant la pressió de l'home blanc (exèrcit, paramilitars i fins i tot la guerrilla) es reuneix una assemblea indígena, en la qual demanen al "bunachi" (home blanc) que els deixi en pau.
Yezid CamposDolores Tejada Saavedra, regidora de treball de Marinaleda, ens explica amb tot luxe de detalls i un llenguatge senzill, i proper, com un poble, tot lluitant i resistint, va aconseguir socialitzar els mitjans de producció, l'habitatge, la salut, l'educació i l'oci. També ens dóna la seva opinió sobre els immensos avantatges que comporta un sindicat actiu, amb el poder polític de l'Ajuntament i la força productiva de les seves cooperatives en mans del poble. Marinaleda és una ciutat de 3.000 habitants on la taxa d'atur és el 0%, on qui vulgui treballar en l'auto-construcció de la seva casa només haurà de pagar 15 € al mes, on les famílies treballadores que hagin de deixar els seus petits en una escola-bressol només pagaran 12 € al mes i això inclourà el menjar i un llarg etcètera. Un veritable oasi enmig d'un país dominat pel capitalisme més salvatge i el govern més caspós i retrògrad que ha tingut la curta democràcia espanyola i que està deixant una taxa de desocupació del 27%, un 50% d'atur juvenil i una pobresa greu que afecta a tres milions de persones.
Carlos CalleroAl vespre, el camp colombià es transforma. El perill guaita a la nit. Carmen, una pagesa de cinquanta i pocs anys, ho coneix de prop. Aquesta pel·lícula troba la distància justa que ens permet absorbir el relat de la seva turmentada vida i endinsar-nos en el món dur dels camperols colombians a través d'un dels seus aspectes més fascinats: la tradició oral.
Nicolás Rincón GilleEntre 2000 i 2003, PROCIVESA, l' empresa immobiliària encarregada de reestructurar diverses àrees de la Barcelona vella, va expropiar a baix preu varies illes de cases del barri de la Ribera. Més tard les va enderrocar. Els nous veïns van batejar el nou espai aparegut on abans hi havien les seves cases com el Forat de la Vergonya. D'aquesta manera denunciaven una situació que consideraven degradant per múltiples raons: l'abandonament en què els poders públics havia sotmès a un barri ja de per si molt castigat, les obres interminables, la pèrdua de drets dels reallotjats en nous pisos, etc.
Falconetti PeñaUn capítol d' un llarg projecte sobre la lluita dels immigrants amb papers i sense. El segment relata la nit dels tancaments de juny de 2004 a l'interior de l'església del Pi, donant a conèixer el desenvolupament de les assembles, sota la pressió del govern, els sindicats majoritaris, la policia, i posteriorment les declaracions a través de la premsa.
RabÍa WilliamsDurant el trasllat des d'un hotel a Betlem fins un altre a Jerusalem Est, el realitzador es troba amb una seria de problemes que tenen a veure amb un sostre, una càmera de vídeo i l'ocupació israeliana de Palestina. Enregistrat al llarg de sis anys en hotels de sis països diferents, Hotel Diaries és una sèrie d'enregistraments de vídeo que relaten experiències personals de l'autor relacionades amb els conflictes actuals a l' Orient Mitjà. En aquests treballs, que juguen amb les nocions de la casualitat i la coincidència, l'habitació d'hotel serveix com plató "trobat", en el qual l'arquitectura, el mobiliari i la decoració són els mitjans emprats pel realitzador per a relacionar les seves petites aventures amb importants successos del món. La sèrie inclou Frozen War (Irlanda, 2001), Museum Piece (Alemanya, 2004), Throwing Stones (Suïssa, 2004), B & B (Anglaterra, 2005), Pyramids/Skunk (Holanda, 2006/7), Dirty Pictures (Palestina. 2007) i Six Years Later (Irlanda, 2007).
La vida dels "Cartoneros", un veritable exèrcit d'ombres de més de 100.000 persones que reciclen els cartrons de les escombraries de la ciutat i que venen per molt poc. Arriben cada nit dels suburbis, com un ramat , amb els seus carretons, en els vagons d'un "Tren Blanco", sense portes ni finestres, ni llums ni seients
Verónica SoutoFebrer 2003 Iraq. Més de 300 persones arriben a Bagdad per intentar aturar la guerra. “Diari d’un escut” mostra les discrepàncies entre un moviment assambleari i un règim dictatorial.