Chávez, escollit President de Veneçuela el 1998, és un heroi popular carismàtic i imprevisible, estimat per la classe obrera del seu país, i un adversari formidable de les estructures de poder que cerquen la seva renuncia. El dia 11 d'abril de 2002, dos realitzador independents es trobaven din del Palau del govern, quan es va produir e cop d'estat contra el seu govern. També eren present quan va reprendre el govern 48 hores més tard, rodejat pels seus seguidors que no amagaven la seva alegria. El material que va rodar es va convertir en un reportatge del que potser sigui el cop d'estat més curt de la història. És un document únic sobre el funcionament del poder i un retrat extraordinari de l'home que segons Wall Street Journal, ha convertit a Veneçuela en el mal de cap més gran per Washington a Llatinoamèrica, després de Cuba.

Un document sobre el tema de la insubmissió, les seves lluites i contextos.

Aquest documental pretén potenciar les veus de les lluites contra la MAT, des de les accions legals fins les accions més directes, com ara la primera okupació forestal que s'ha produit a l'Estat. Totes aquestes s'enfronten a la nova línia elèctrica de 440 Kv que travessarà la Península l'any 2013.

“Estem travessant un període ombrívol en la història de la humanitat, en què la combinació del cinisme postmodern (que elimina el pensament crític i humanista del sistema educatiu); la creixent avarícia generada per la societat de consum, la catàstrofe humana, econòmica i ecològica que es manifesta en forma de globalització, l’augment massiu del sofriment i l’explotació de la població de l’anomenat tercer món, i la conformitat i la normalització adormidores provocades per l’audiovisualització sistemàtica del planeta han format, de manera sinèrgica, un món en què l’ètica, la moral, la col·lectivitat humana i el compromís (amb tot el que no sigui oportunisme) es consideren ‘antiquats’. El malbaratament i l’explotació econòmica s’han convertit en l’habitual, fins al punt que ho inculquem als nens. En un món com aquest, els esdeveniments de la primavera del 1871 a París representen (encara avui dia) la idea del compromís amb una lluita per un món millor i la necessitat d’algun tipus d’utopia social col·lectiva, tan necessària ara mateix com l’aire que respirem. D’aquí va sorgir la idea de fer una pel·lícula que mostrés aquest compromís.”

“Estem travessant un període ombrívol en la història de la humanitat, en què la combinació del cinisme postmodern (que elimina el pensament crític i humanista del sistema educatiu); la creixent avarícia generada per la societat de consum, la catàstrofe humana, econòmica i ecològica que es manifesta en forma de globalització, l’augment massiu del sofrimeunnt i l’explotació de la població de l’anomenat tercer món, i la conformitat i la normalització adormidores provocades per l’audiovisualització sistemàtica del planeta han format, de manera sinèrgica, un món en què l’ètica, la moral, la col·lectivitat humana i el compromís (amb tot el que no sigui oportunisme) es consideren ‘antiquats’. El malbaratament i l’explotació econòmica s’han convertit en l’habitual, fins al punt que ho inculquem als nens. En un món com aquest, els esdeveniments de la primavera del 1871 a París representen (encara avui dia) la idea del compromís amb una lluita per un món millor i la necessitat d’algun tipus d’utopia social col·lectiva, tan necessària ara mateix com l’aire que respirem. D’aquí va sorgir la idea de fer una pel·lícula que mostrés aquest compromís.”

Projecte en Residència Falconetti Peña

/ Exposició Guerra, insubmissió, art /

/ FILMOTECA DE CATALUNYA /

/ LESIONATS DE GUERRA I NORMALITAT /

/ EFICÀCIA PROVADA EN COMBAT /

/ LA MIRADA DE L' ÀNGEL /

/ PATRIOTISME I COLONITZACIÓ /

/ MORIREU COM A HEROIS /

/ PAMFLET I REVOLUCIÓ /

GUERRA, INSUBMISSIÓ, ART

Projecte en Residència Falconetti Peña

L' any 1924, coincidint amb el desè aniversari del final de la Primera Guerra Mundial, Otto Dix va publicar la seva obra La Guerra, composta per cinquanta gravats en els quals denunciava el bel·licisme amb una duresa que no s'havia vist fins llavors. Un segle abans, Goya , pintor en el qual es va inspirar Otto Dix, va realitzar Els Desastres de la Guerra . I ara, cent anys després, a Europa es torna a lliurar una contesa cruel i insensata.

Otto Dix està situat entre dos temps, el de Goya i el nostre. El projecte per a aquesta exposició/intervenció és prendre com a punt de partida els seus gravats per a dur a terme un recorregut sobre l'art que s'ha rebel·lat contra les consignes bèl·liques . Goya, Dix, Grosz, Arntz, Watkins i altres punts artistes van desafiar l'ordre estètic imperant creant obres d'una enorme rellevància. Per a això es van valer de formats modestos, el gravat, el pòster, la revista mimeografiada, el fullet, el fals documental, els únics als quals van poder accedir en moments de censura i bloqueig. Estem davant obres que van aconseguir perdurar contra vent i marea, perquè van ser molts els interessats a fer-les desaparèixer.

Gràcies a elles, avui podem seguir-li la pista als quals en el seu moment van desobeir les soflames patrioteres, mantenint la flama de la resistència a la bogeria bèl·lica.

El projecte recorrerà diversos espais i períodes històrics, combinant diversos formats, pictòrics, gràfics i audiovisuals.

La idea és contraposar-los, en un cara a cara, amb els missatges d'aquells que en el seu moment van apostar per galvanitzar l'ardor guerrer de les masses.

El film narra la situació a Gaza a partir de l'endemà de l'Operació Plom Fos, a principis de 2009. Tal i com expliquen els seus directors, “Vàrem entrar a Gaza el dia després de la darrera guerra i vàrem descobrir la magnitud de la "Gaza-Strofe'”.

Aquest documental pretén rescatar l'experiència política d'organització i lluita del poble veneçolà a partir d'una reflexió sobre la història d'un barri conegut com 23 de Enero. Des de la seva fundació, les organitzacions populars d'aquest barri han destacat pel seu paper en els esdeveniments polítics que han marcat l'esdevenir històric de Veneçuela i que han conduït el país a un procés revolucionari de nova planta amb l'arribada al poder d'Hugo Chávez.

El realitzador Hany Abu-Assad, segueix el conductor de taxi Rajai en els seus viatges per Ramallh i Jerusalem. D'aquesta manera coneixerem des de dins el problemes per viure i treballar a la regió. Rajai es converteix en el nostre guia pel laberint del caos causat per la guerra, l'ocupació i la resistència. Mentre condueix els seus passatgers per dreceres i camins poc coneguts per tal d'evitar les carreteres bloquejades, anem coneixen, poc a poc, la seva vida i les seves opinions. Els passatgers, les seves destinacions i la seva vida més enllà del seu treball s?entrecreuen creant una imatge diversa de Rajai i de la situació a Palestina